Una nit que ha pres MDMA i se sent en pau amb el món, la protagonista d'El celo (Alfaguara, 2024), de Sabina Urraca (Sant Sebastià, 1984), es troba un gos abandonat i se l'emporta a casa. Conviu amb l'animal mentre pren ansiolítics i prova d'evitar pensar en el passat fins que va a parar a un grup de teràpia i allà, gràcies al fet d'escoltar les històries d'altres dones –joves i madures–, s'adona que ella també amaga una història de maltractament a dins i que necessita compartir-la. És el punt de partida de la tercera novel·la d'una autora que, en paral·lel a llibres com Las niñas prodigio (Fulgencio Pimentel, 2017), ha practicat el periodisme gonzo, assistint a parts en directe o explicant com va anar l'experiència de quedar amb el seu principal hater, i que també ha editat llibres com Panza de burro, el celebrat debut d'Andrea Abreu (Barrett, 2020).