L'expresident de la Fundació Jaume III, associació coneguda per defensar que el català de Mallorca (mallorquí) no és el mateix idioma que el català, serà nomenat membre del Consell Assessor de Continguts i Programació d'IB3. Així ho ha aprovat aquest dimarts el ple del Parlament a proposta del PP, Vox i el PSIB.

Fa 671 anys, el 25 d’octubre del 1349 -aquest diumenge se’n commemora l’aniversari-, morí Jaume III a la batalla de Llucmajor. Aquest és l’origen d’un mite sobre la suposada identitat mallorquina que encara enarbora el gonellisme, fins al punt que una de les principals entitats defensores de la diferenciació lingüística du el seu nom: la Fundació Jaume III. Però més enllà del mite, la realitat és que els illencs no mogueren ni un dit en el que era una baralla entre parents -tant Jaume com Pere el Cerimoniós eren del Casal de Barcelona-. Tampoc no hi prengueren partit per un monarca, idealitzat per la literatura i la historiografia del segle XIX, que pràcticament no era mai a Mallorca i que s’estimava més estar a la cort continental de Perpinyà.

El fet que l’equip de govern de Llucmajor, encapçalat pel PP, hagi decidit enguany que per primera vegada sigui l'Ajuntament l'organitzador de l'ofrena floral al monument dedicat a Jaume III ha generat polèmica. El grup municipal de MÉS, en un comunicat, ha lamentat que no s'hagi consultat a la resta dels partits amb representació municipal.

Aquest divendres es celebra el 670 aniversariè de la batalla de Llucmajor en la qual va morir el rei Jaume III. Cada any, el darrer cap de setmana d'octubre, es rendeix homenatge al rei mort amb una ofrena floral. Enguany, per primera vegada, l'organitza l'Ajuntament i tindrà lloc diumenge a les 12 h. al passeig que porta el seu nom.

La Fundació Jaume III ha informat que prop de 40.000 usuaris han utilitzat el traductor automàtic de castellà-mallorquí que l'organització posà en marxa el 2015. Segons dades de la fundació, s'han realitzat un total de 346.783 traduccions en línia.

El candidat a la presidència del PP, Biel Company, s'ha compromès, aquest dijous, a "fomentar les modalitats del mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterenc" si arriba a ser president de la comunitat. En una trobada amb els directius de la Fundació Jaume III, l'aspirant ha reivindicat "l'ús i el coneixement de les modalitats insulars com a element identificador i vertebrador de la nostra societat, tal com estableix l'Estatut".