Graciela Sánchez és campiona d’Espanya de lluita lliure olímpica en la categoria sub-23. Forma part de la selecció espanyola, a finals de mes participa en el campionat europeu i, probablement, és una gran desconeguda. “És habitual que la gent no sàpiga què és la lluita lliure, que desconegui totalment l’esport. Els al·lots encara en saben un poc més, però moltes vegades pensen que faig una cosa semblant al pressing catch ”, explica.

“El rugbi m’ha canviat la vida, m’ha donat moltes fortaleses i m’ha posat en situacions en què aprens amb l’esport i n’acabes impregnant la vida diària”. Marta Lliteras és així, entusiasta de l’esport que estima, el rugbi: “Vull tornar-li moltes coses que m’ha donat”, afirma. Començà a practicar-lo quan estudiava la carrera de Ciències Polítiques a la Universitat Complutense de Madrid.

“Crec que és molt més ric el bàsquet femení que el masculí, perquè elles poden aplicar moltes més coses”. Són paraules de Santi García, l’entrenador de l’equip sènior Jovent sa Indioteria i el coordinador del club. Fa 31 anys que entrena, uns 25 dels quals dedicats a les dones. “Psicològicament [les dones] ens duen un parell d’evolucions. No anys, sinó evolucions! Són molt més intel·ligents”, assegura García. Això les porta a captar millor allò que els indiquen els tècnics que no els esportistes masculins i “poden aplicar moltes més coses”.

Si hi ha un poble a les Balears que sigui màxim exponent d’esport femení, aquest és el Puig d’en Valls. Amb poc més de 4.000 habitants censats, segons els darrers informes de l’INE, els darrers anys de la història d’aquest poble s’escriu a les pistes esportives i en clau femenina. Els amants del bàsquet es recorden de quan fa 10 anys l’EBE PDV jugava la lliga europea de bàsquet i tutejava els grans com el Perfumerías Avenida i el Ros Casares.

Durant els vuit anys que el Collera femení va jugar a la Primera Divisió femenina, no es va televisar cap dels seus partits. Ni abans, ni després. De fet, no s’ha televisat mai un partit de futbol femení de les Illes Balears (la setmana que ve serà el primer pic).

L’esport femení és invisible, cosa que fa que “els equips femenins tinguin molt més complicat aconseguir patrocinadors privats que no pas els masculins”, assenyala el director general d’Esports del Govern de les Illes Balears, Carles Gonyalons. És per aquest motiu que des de l’Administració fan costat a les esportistes a través de diferents programes.

La presència de les dones en els esports federats a les Balears ha crescut els darrers anys, però encara és lluny de ser paritària respecte dels homes. Segons les dades del Consell Superior d’Esports (CSE), el 2015 hi havia 22.397 dones i 62.585 homes federats en 65 esports diferents. La diferència, per tant, és encara abismal: només el 26,3% dels esportistes federats a la Comunitat són dones. Una lleugera comparativa històrica, però, permet ser més optimista. L’any 2009, el primer en el qual el CSE va separar pel gènere el nombre d’esportistes federats, les dones només representaven el 20,1%. En aquests sis anys, les llicències federatives atorgades a dones han crescut un 22,2%, mentre que les d’homes només ho han fet un 3,5%.