Amb l’arribada del juliol s’acaben intenses setmanes del final de curs escolar. Per a molts docents arriba el moment més esperat: l’assignació de places. La mala notícia de l’ajornament fins a final de mes s’afegeix a la llarga llista de malestars i queixes en el sector educatiu. Un desastre més que farà córrer tinta a la suma del balanç d’aquest curs. Una manca de planificació que no ajuda a començar amb bon peu el curs vinent. Sembla que hi ha un sentiment generalitzat que les coses haurien pogut anar molt millor. Hem tornat a tenir un curs convuls, i marcat pels mals resultats de les proves PISA. Són molts els deures que haurà d’entomar el nou conseller o consellera per reconvertir la queixa en un clima de compromís i aprenentatge, conscients que cal millorar molt i que ens hi juguem molt en l’educació i l’escola.  

Durant el curs 2023-2024, 161 centres educatius participen en el Programa de Millora i Transformació (PMT) de la Conselleria d’Educació i Universitats. Aquesta iniciativa acompanya les escoles en el seu canvi i facilita eines i mètodes de treball perquè el puguin tirar endavant, segons s’explica a la web de la Conselleria. Els PMT s’emmarquen en el concepte més ampli d’innovació educativa, els beneficis de la qual són tangibles. “Els canvis innovadors en la gestió de la convivència i del procés educatiu ens han permès reduir l’abandonament escolar un 40%”, explica la directora de l’IES Antoni Maura, Myriam Fuentes. El centre va començar aquest camí fa nou anys, en “un moment en què tenia molts problemes de disciplina per manca de motivació de l’alumnat”, explica. “Vàrem apostar per metodologies que posen l’alumne al centre de l’aprenentatge i per l’ús de la tecnologia”, recorda. En aquest sentit, “es va passar de la queixa a les ganes i els alumnes han millorat en l’expressió oral i en la capacitat de debat”.

Va ser pionera a qüestionar l'ús de la tecnologia a les aules, ja en parlava als seus dos bestsellers, Educar en la realidad i Educar en el asombro (Plataforma Editorial). Doctora en educació i psicologia, Catherine L'Ecuyer és un referent en el món de l'educació, és canadenca però viu a Barcelona des del 2012, i és mare de quatre fills. Recentment ha publicat Conversaciones con mi maestra (Espasa) sobre l'origen dels diferents corrents educatius. Parlem amb ella sobre tecnologia, educació i innovació ara que les famílies s'estan unint per endarrerir l'accés al primer mòbil fins, almenys, els 16 anys.

La llei general d’educació de 1970, en ple tardofranquisme, ja pretenia superar el model obsolet de l’aprenentatge per memorització i anar cap a un aprenentatge focalitzat en la capacitat de comprensió. L’objectiu, meritori, es completava amb una extensió de l’ensenyament obligatori fins als catorze anys i la creació de la formació professional com a alternativa al batxillerat unificat polivalent i al curs d’orientació universitària, també de nova creació. L'objectiu de substituir aprenentatge memorístic per aprenentatge actiu va fracassar. També va fracassar la introducció de la formació professional.

“Cal diferenciar entre aprenentatges imprescindibles i aprenentatges desitjables”. Qui fa aquesta afirmació, que sembla un punt de partida irrefutable, és el catedràtic emèrit de psicologia evolutiva i de l’educació de la facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona César Coll. Què és un aprenentatge imprescindible i què un de desitjable? “Saber utilitzar les noves tecnologies per accedir a la informació, per contrastar-la i per comunicar-se és un aprenentatge del tot imprescindible, tant com llegir, escriure i saber expressar-se –arrenca com a exemple–, però ho són igual que aprendre a treballar en equip, cooperar, saber demanar ajuda o trobar el gust per la feina ben feta”, que són “imprescindibles” perquè “si no s’aprenen quan s’han d’aprendre, després és molt difícil i pot condicionar els aprenentatges posteriors”.

Aprendre i ajudar-hi (ensenyar) s’ha girat com un mitjó. Tots dos verbs ja costen de reconèixer, fins i tot, a la mare que els va parir. I és que ja no van de memoritzar coneixements, sinó, més aviat, d’assolir un seguit de competències i habilitats: la matèria de l’aprenentatge formal (el de l’aula) s’ha tornat menys sòlida i més líquida que mai; a més, l’alumne ha deixat el rol de subjecte passiu, i les tecnologies que encara anomenem “noves” han irromput a classe. El nou paradigma -paraulota- de l’educació és el terreny fèrtil en què brollen iniciatives com BeChallenge (dita, abans, BeDebate Edu). Es tracta d’una plataforma en línia d’aprenentatge per reptes reals impulsada per una empresa derivada -en esnob, un spin-off - de la UOC. L’eina interpel·la -una altra paraulota, amb permís- tots els actors del món acadèmic: centres, alumnes, mestres, universitats i empreses o institucions.

Jordi Musons és professor de matemàtiques i dirigeix des del 2005 l’Escola Sadako, a Barcelona, un centre fundat el 1968 amb “esperit revolucionari”. Des de fa uns anys, és un dels centres referents en metodologies educatives avançades i ara Musons recull la seva experiència transformadora en el llibre 'Reinventar l'escola'.

“D’on surt un 7,5? Què vol dir un 4,9? Ho saps o no ho saps, però un número no vol dir res”, diu Anna Farrés Llobet, directora de l’Institut Escola Pla de l’Avellà (Cabrera de Mar, Maresme). “Hem associat l’avaluació a una eina de poder del docent per saber si un alumne ha après o no, i és una eina del moment, que no serveix a llarg termini”, assegura per la seva banda Jordi Musons, director de l’Escola Sadako (Barcelona). 

El lideratge a les escoles és la segona variable escolar amb més impacte sobre la qualitat i la millora educativa, segons nombroses investigacions fetes per l’OCDE i altres estudis internacionals. Aquests estudis revelen que les escoles que disposen d’un lideratge conscient i competent aconsegueixen millorar el rendiment acadèmic, el clima i la convivència del centre.

La situació que s’ha viscut al món educatiu aquest últim any ha sigut una bona oportunitat per practicar, amb els infants, valors i activitats que els ajudin a desenvolupar l’actitud i els hàbits d’un alumne autodidacte. El confinament i la irrupció de les classes en línia han posat en valor els mètodes d’aprenentatge que busquen millorar capacitats dels alumnes com l'atenció o la concentració, però sobretot la responsabilitat i l'autonomia 

La proliferació de projectes de renovació pedagògica s’ha produït a Catalunya al llarg del segle XX, especialment durant els anys 20 i 30 i entre els anys 60 i 80. L’adequació pedagògica que correspon als nous temps ha continuat al segle XXI amb l’assumpció de nous reptes provinents de les transformacions socials que s’han produït els últims anys. “L’educació i la societat tenen una relació des de sempre molt estreta, però no del tot recíproca. Això no vol dir que l’escola se sotmeti als dictats socials, perquè això seria un obstacle per a la renovació i el canvi pedagògic. La societat ha de prendre consciència de la necessitat de disposar d’un sistema educatiu autònom, fort i persistent. Autònom vol dir independent dels poders polítics i més implicat en la comunitat, amb més confiança en les solucions de proximitat. Fort vol dir que cal dedicar-hi els esforços necessaris sense perdre l’autonomia. I persistent significa que s’ha d’entendre l’educació no com una qüestió puntual que es liquida en deu cursos d’escola obligatòria sinó que s’ha d’estendre al llarg de la vida”, planteja Enric Prats, doctor en pedagogia i professor de pedagogia internacional a la Universitat de Barcelona.

"Repensar l'escola" per tal que el covid-19 no generi una regressió pedagògica des del punt de vista educatiu és un dels objectius dels nou centres d'Infantil i Primària que integren la Xarxa Rol de Mestres. Els educadors d'aquest col·lectiu innovador, treballen des de fa anys una metodologia pròpia en l'ensenyament. Els col·legis d'aquest grup estan ara oberts i alguns arriben a tenir quasi la mitat de l'alumnat amb activitat presencial.

Fa tres anys que va començar el projecte Escola Nova 21 per ajudar les escoles i els instituts que ho volguessin a innovar en els seus sistemes d'aprenentatge amb tècniques com barrejar grups d'edat o esborrar les fronteres entre assignatures. Durant aquest temps més de 500 centres, públics o concertats, hi han participat d'alguna manera, tot i que només una trentena han tingut el seguiment intensiu i de control complet. Ara el programa arriba a la seva fi amb la sensació que els objectius s'han acomplert amb escreix, que els centres que hi han participat han fet un pas endavant, i que ha arribat el moment que el que fins ara era un programa pilot passi a ser política troncal del departament.

La Conselleria d’Educació i Universitat ha posat en marxa el primer Congrés d’Innovació Educativa de les Balears. Els 1.700 docents delsprop de 130 centres de les Illes varen mostrar ahir, i continuaran fent-ho durant la jornada d’avui, les seves experiències i coneixements respecte de les metodologies innovadores d’aprenentatge i ensenyament. En total, es presenten 203 projectes de 90 centres públics, 36 de concertats i 3 de privats. Hi ha 104 col·legis de Mallorca, 11 de Menorca, 12 d’Eivissa i 2 de Formentera. A la Conselleria d’Educació assenyalen que aquest congrés va destinat sobretot a docents, estudiants universitaris dels graus de Magisteri d’Infantil i de Primària i del Màster de Formació de Professorat de Secundària. De la mateixa manera, destaquen que respon a la voluntat de mostrar el moviment innovador que es viu avui dia als centres de les Illes. Així, el coordinador del Congrés, Tomeu Barceló, assenyala que “aquest esdeveniment és fonamental perquè cada centre mostri les seves experiències d’èxit per posar-les en comú. L’objectiu és aprendre uns dels altres i reflexionar de manera conjunta per millorar els resultats acadèmics”.

Confiar en els infants a l’aula per millorar l’aprenentatge en matemàtiques és un dels objectius que cerca el programa innovador JUMP Math, fundat per John Mighton. Dijous visità Palma per exposar el seu projecte a docents de les Balears. Hi parlam de quins problemes pateix l’educació, què cal millorar-hi i l’actitud d’alumnes i professors.