La mort d’un fill no fa que l’amor per ell s’acabe. Passa a una altra dimensió, diguem-ne. Òbviament, el trobes a faltar terriblement, però l'altre fill, Pau, encara hi és. 

El dia que vaig conèixer l’Ignasi Guerrero ens vam fer la típica pregunta sobre la família i ell em va dir que tenia tres fills però que el segon s’havia mort. Em va deixar de pedra. Va dir tres directament, sense dubtar ni esquivar el tema. Era el primer dia que treballàvem plegats i el més fàcil potser hauria estat dir “en tinc dos” i llestos. Però és que en tenia tres. Com has de restar-te un fill? Em va impactar tant la resposta que no vaig gosar dir res més, ni preguntar de què s’havia mort, ni com es deia. L’Ignasi havia estat honest i jo en canvi no ho vaig saber encarar i vaig canviar ràpid de tema. Com ens costa parlar de la mort, quin tabú. Potser ara, després d’haver vist el documental sobre la vida (i la mort) del fill de l’Ignasi, el Pep, la conversa seria diferent. Vaig aprendre molt durant aquells 85 minuts. Vaig sortir del cinema emocionada, enfortida i amb moltes ganes de parlar del Pep.