Què passa amb el pavelló cobert que des de fa anys s’ha de construir als voltants de la zona esportiva de la torre dels Enagistes? Quins són els problemes que fan que un projecte tan necessari per a l’esport manacorí encara no tingui ni els terrenys comprats? Podríem enumerar tota una sèrie de causes urbanístiques, que també passen pel Consell de Mallorca, però que tenen en el Pla general municipal el principal escull.

El primer record que tenc de l’escola és la por. A ca les monges agustines d’Andratx, hi havia una habitació separada per una cortina on tancaven les nines que xerraven. Les deixaven a les fosques. Encara avui record els plors desconsolats a l’altra banda.

Tisores, paper i molta paciència. El que durant dècades va ser una pràctica gairebé secreta, reservada als convents i a poques mans expertes, viu avui una autèntica revifada a Mallorca. Les neules calades, símbol de Nadal a les Illes, han sortit de les esglésies i han tornat al poble, amb tallers plens, noves generacions i una declaració oficial com a Bé d'Interès Cultural Immaterial.

El dia del partit és un dia especial, un dia diferent de tots els altres. Durant unes hores, un grup de monges provinents dels seus respectius monestirs dispersos per tota la península italiana deixen de banda la túnica per posar-se la samarreta, els mitjons i els pantalons curts de la selecció transalpina. Amb un xiulet d'inici i la pilota al centre, la màgia comença. A partir d'aquest moment es viu la pura energia futbolística: vitalitat, esperit competitiu i una carrera incessant per donar el millor de si mateixes per al seu equip. Les monges no es guarden res, són veritables jugadores de futbol que lluiten cada pilota i busquen, amb aquest joc d’equip, guanyar les adversàries.

Tan sols queden alguns murs de pedra força malmesos del monestir femení de Santa Maria d’Alguaire (1250-1699). A simple vista, res fa pensar que a la serra del Convent (Segrià) hi havia una església monumental i un claustre i que hi vivien una trentena de monges hospitalàries, la majoria provinents de l’alta noblesa, que van tenir força poder. Però després de vuit anys d’excavacions, i gràcies a tota la documentació conservada, podem saber com era abans de convertir-se en runa. Una part de tot el que s’ha excavat es pot veure en una exposició al santuari de la Mare de Déu del Merli, a Alguaire.

La imatge que tenim d’Alberta Giménez és essencialment la d’una religiosa, fundadora d’un orde dedicat a l’ensenyament, que actualment regeix a Mallorca un dels col·legis concertats, conservadors i elitistes més coneguts i un centre universitari. Però Alberta Giménez va ser, també, una dona avançada al seu temps, que va contribuir decisivament a l’educació femenina, apostant per les innovacions pedagògiques; fins al punt de poder demanar-nos si no va ser, a la seva manera, feminista, si bé sempre supeditada a les seves creences religioses i als condicionants socials de l’època. Ens acostam a la seva personalitat i trajectòria quan es compleixen 150 anys de la constitució de les Religioses de la Puresa, el 19 de setembre del 1874, i ho feim seguint, sobretot, l’exhaustiva biografia de Margarita Juan, els estudis de l’educadora i teòloga Julia Violero i de l’historiador Pere Fullana.

Les monges del convent de Sant Jeroni celebren la sentència de l'Audiència Provincial que, després de deu anys de litigis amb el Bisbat, ha reconegut la seva titularitat damunt del monestir de Santa Isabel. El Bisbat contempla recórrer contra la sentència al Tribunal Suprem, un fet que sor Natividad, presidenta de la federació Jerònima, ha lamentat. "Duim molts anys d'escàndol, de mostrar enfrontaments entre religiosos, que és el més dolorós i trist. Vull que reaccionin –el Bisbat– i vegin que per aquest camí no van enlloc", ha dit. "Estic dolguda, però els cristians de bé hem d'ajudar a trobar la veritat, malgrat que suposi un patiment. Esper que tot acabi com més aviat millor", ha afegit.

El Bisbat de Mallorca, després que l'Audiència de les Balears hagi desestimat el seu recurs per la propietat del monestir de Santa Isabel, ha dit que acatarà la resolució dictada i, mentrestant, es dona "un termini per analitzar els passos jurídics a seguir". El Bisbat s'ha pronunciat així aquest dimecres, segons ha recollit Europa Press, després que dimarts l'Audiència confirmàs la decisió del jutjat que reconeixia les monges com a propietàries de l'edificació.