Aquesta setmana, les lectores i admiradores d’Alice Munro ens hem endut un disgust: una de les seves filles, Andrea, ha assegurat que va ser víctima d’abusos sexuals per part del seu padrastre i ha acusat la premi Nobel de literatura d’ignorar-ho deliberadament.

Hi ha clatellades que no te les esperes. No sé si fan més mal, però el seu efecte és molt més complex de digerir de quan són previsibles. Alice Munro és una de les meves escriptores preferides. No puc dir que era, malgrat que ja he llençat tots els seus llibres. Com a escriptora, em continua semblant excel·lent. Però no soc capaç de mirar els prestatges de casa i trobar-me amb el seu nom. No la vull. Ni a casa ni enlloc. No l’hauria volguda mai si hagués sabut la decisió que va prendre respecte dels abusos sexuals que va patir la seva filla. Ho hem sabut ara, tots, després d’admirar-la. I com que em sembla una escriptora d’una sensibilitat i precisió descomunals, em pregunto, com pot ser? Però no hi trobaré sentit ni en la literatura.

Andrea Robin Skinner, filla de la premi nobel canadenca Alice Munro, ha denunciat que el seu padrastre va abusar d'ella quan era petita i que la seva mare, que era coneixedora dels fets, va decidir continuar amb ell. En un assaig publicat al diari Toronto Star, Skinner, ara adulta, explica que el segon marit de la seva mare, Gerald Fremlin, va començar a abusar d'ella l'estiu del 1976, quan tenia 9 anys i ell 50. L'assaig de Skinner es publica dos mesos després de la mort d'Alice Munro, a finals de maig.

L'escriptora canadenca Alice Munro ha mort als 92 anys, una dècada després de rebre el premi Nobel de literatura per la seva "mestria" en la "narració breu contemporània". "Durant anys i anys vaig creure que l'escriptura de relats era una manera de practicar fins que tingués prou temps per escriure una novel·la, fins que em vaig adonar que els contes eren tot el que sabia fer", declarava a la revista The New Yorker el 2012.