La Laia i jo tenim clar de quina manera volem educar els fills, però és inevitable que apareguin maneres de fer que vam viure en la nostra infància i que no volem perpetuar. Quan apareixen, mirem d’estar-hi atents i comentar-ho per veure-ho des d’un vessant objectiu.

Des que va néixer la Gala, passada la primera fase de son i dedicació exclusiva a ella, em mirava al mirall dient: “Hola, Polete, quants dies, que fort tot el que t'està passant”.