El BBVA està analitzant la condició que aquest dimarts va imposar el govern espanyol a l'opa hostil sobre el Banc Sabadell i entre les decisions que pot prendre no descarta fer marxa enrere amb l'operació. "Dins de l'anàlisi d'aquesta condició addicional [del govern espanyol] hi ha diferents alternatives, aquesta [retirar l'opa] inclosa", ha indicat el director general del BBVA a Espanya, Peio Belausteguigoitia, aquest dimecres en el marc del curs d'estiu que l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) organitza a la Universidad Menéndez Pelayo, i que patrocina el mateix BBVA.

El Banco Santander va prendre el control del Banesto l'any 1998, però no va ser fins al 2013 que aquest segon va desaparèixer del tot integrat dins el primer. Ara, aquell escenari es podria repetir, però amb el BBVA i el Banc Sabadell com a protagonistes i el motiu és la condició per raons d'interès general que el govern espanyol ha decidit afegir a l'opa hostil. El consell de ministres d'aquest dimarts ha acordat imposar al BBVA mantenir el Banc Sabadell per separat durant tres anys, amb la possibilitat d'ampliar-ho dos anys més, és a dir, durant un total de cinc anys.

Luis de Guindos, avui vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), va ser el primer ministre d'Economia que amb la llei de defensa de la competència de l'any 2007 a la mà va decidir el 2012 elevar una opa al Consell de Ministres ii va al·legar raons d'interès general. Es tractava de l'operació de compra de La Sexta per part d'Antena 3. Era l'únic ministre del rang que podia penjar-se aquesta medalla, fins aquest dimarts a la tarda, quan l'actual ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, decidia fer el mateix en el cas de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell.

Quan a finals dels anys 70 del segle passat Espanya va recuperar la democràcia, una cançó va esdevenir un himne: "Habla, pueblo, habla" [Parla, poble, parla]. Encoratjava la participació dels ciutadans a les urnes per avalar la llei de reforma política després de 40 anys de dictadura. Doncs bé, el president Pedro Sánchez, en la seva intervenció a la inauguració de la 40a Reunió Anual del Cercle d'Economia a Barcelona, sembla haver recuperat aquest esperit.

Els clients no acostumen a ser els fans d'un banc. Però la primera junta d'accionistes del Banc Sabadell a la ciutat en què va néixer fa 144 anys, un cop retornada la seu social, ha estat una excepció, amb l'ombra de l'opa del BBVA planant. Ja ho reflectien la primera i segona onada d'una enquesta d’ISPD/Netquest per a l'ARA: 4 de cada 10 clients marxarien del banc en cas que prosperés la fusió.

El BBVA també mou fitxa només començar l'any. L'entitat que presideix Carlos Torres fitxarà Jordi García Bosch, que ja treballa al BBVA, per coordinar la integració amb el Banc Sabadell. En concret, el directiu assumirà la responsabilitat d'una oficina de nova creació que vetllarà perquè la integració tiri endavant. Aquesta oficina es dedicarà a analitzar els diferents aspectes de la futura transacció, així com els passos que caldrà donar en tot moment, segons ha avançat Bloomberg i ha pogut confirmar l'ARA. Amb aquest nou equip, el banc bilbaí no només mira el desenllaç de l'opa, sinó directament la fusió. Per tant, dona per feta l'operació.

El ministre d’Economia ha declarat que la decisió del Sabadell de tornar la seu social a Catalunya no té res a veure amb l’opa, sinó que és un “procés lògic” conseqüència de la normalització política a la comunitat. Cap analista independent no ho ha vist així, sinó com una maniobra defensiva per assegurar-se un compromís més gran del govern espanyol amb el fracàs de l'operació.

Amb el final d'any arriba el moment de fer balanç i repassar les grans notícies econòmiques del 2024. I si més enllà del trivial d'actualitat que us plantejava l'ARA us quedeu amb ganes de recordar les notícies que han marcat l'any econòmic, aquí teniu un breu recordatori dels cinc fets que més feina han donat a les seccions d'economia en els últims dotze mesos. Per sobre de tot destaca, com podeu endevinar, l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell.

Si finalment prosperés l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell –ara mateix complicada per la decisió de Competència d'enviar l'operació a fase 2 per estudiar el cas amb més profunditat–, els efectes de l'operació serien rellevants per als empleats, particulars i empreses-clients i per als accionistes.

La victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes tindrà un efecte en l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. És la versió financera de l'efecte papallona i en aquest cas afavoreix clarament els interessos del Sabadell en la seva pugna per mantenir-se com a entitat independent. Per què? Ras i curt: perquè el BBVA té a Mèxic el 44% del negoci i Trump amenaça aquest país amb aranzels de fins al 75% en tots els seus productes. L'impacte d'aquesta mesura seria enorme, tenint en compte que l'any 2022 els Estats Units van ser el primer destinatari de les exportacions mexicanes amb un 78% del total. Si les empreses venen menys, invertiran menys, contractaran menys i l'economia de negocis i particulars serà pitjor, cosa que es notarà en els bancs que operen al país.

Totes les mirades del sector financer estan posades en el número 47 del carrer Alcalá de Madrid. Aquí hi ha la seu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Aquest mes de novembre l'organisme que presideix Cani Fernández dirà si autoritza l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell en fase 1 o, per contra, continua amb l'anàlisi i obre la fase 2 perquè hi veu problemes de competència i, per tant, necessita més temps i més informació per elaborar el seu dictamen. El compte enrere de la seva decisió no ha passat per alt a cap de les dues entitats afectades, que aquest dijous han presentat els seus resultats fins al tercer trimestre. Tot i ser històrics, han quedat eclipsats per les preguntes de la premsa al voltant d'aquest calendari, ja que anar a fase 2 implica que la decisió de la CNMC podria no arribar fins a la primavera del 2025.

El president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, ha fet aquest dilluns al vespre a Londres una defensa a ultrança de la independència i la trajectòria de l'entitat, al mateix temps que ha refusat, una vegada més, l'opa del BBVA, perquè tindria "un impacte especialment negatiu en el segment de les Pimes". Oliu, que considera que els dos bancs "ofereixen més valor per separat que no junts", ha fet aquestes afirmacions en un discurs durant el sopar de gala de la Spanish Chamber of Commerce in the United Kingdom, que ha celebrat així el seu 137 aniversari.

Mèxic, Espanya i Turquia són, per aquest ordre, els tres mercats principals del BBVA. Els segueixen diversos països de l'Amèrica del Sud. Aquesta diversificació permet al BBVA evitar la dependència del mercat espanyol, però alhora el transforma en un banc amb un gruix molt elevat del seu negoci en economies emergents que, a ulls dels inversors, tenen un risc més alt.

¿Consideraria tancar el compte i canviar de banc en cas de fusió? Aquesta és la pregunta que 3.430 persones han contestat en una enquesta d’ISPD/Netquest, per al diari ARA. Eren persones bancaritzades, majors de 18 anys i clients del Banc Sabadell o del BBVA. La resposta és concloent: segons aquest estudi demoscòpic, el 29% dels enquestats van respondre afirmativament. Però la dada és encara més significativa si es mira la resposta dels clients del Banc Sabadell que no tenen compte amb el banc d’origen biscaí: el 43% diuen que sí, que tancarien el compte. 

El Banc Central Europeu ha defensat sempre que ha tingut ocasió al llarg de l'última dècada la necessitat de tenir entitats més grans en l'àmbit europeu. Per tant, la gran entitat que resultaria en cas de triomfar l'opa del BBVA sobre el Sabadell seria, vista des d'aquest prisma, una bona notícia per a Europa: "De fusions n'hi ha que van bé i altres que no tant. Si funciona bé, tens una empresa més gran i al continent europeu ja li va bé", explica Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra i president de l'observatori de la pime de la patronal Pimec, que va elaborar un informe sobre el possible impacte de l'adquisició del Sabadell per part del BBVA.

Prop de 200.000 accionistes del Banc Sabadell poden veure's abocats a prendre una decisió en els pròxims mesos: la de dir si venen les seves accions al BBVA a canvi de títols de l'entitat d'origen basc. Si el 50,01% de l’accionariat hi està d’acord, el centenari banc d’origen vallesà desapareixerà i passarà a formar part d’un superbanc que estaria entre els deu més grans d’Europa. 

A mesura que passen els mesos i s'acosta el moment en què els accionistes hauran de decidir, el xoc entre el Banc Sabadell i el BBVA per l'opa presentada pel banc d'origen basc puja de temperatura. Les dues entitats, que han mantingut les aparences tot i la forta tensió existent des de principis de maig, han xocat públicament aquest dilluns en el VII Foro Banca, organitzat per Accenture i El Economista.

El Banc d'Espanya veu viable l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. L'organisme supervisor va elevar el passat mes de juny un informe al Banc Central Europeu (BCE) en què es mostra favorable a l'operació, tal com explica Expansión aquest divendres i ha pogut confirmar l'ARA. El document, que no és vinculant, servirà al Banc Central Europeu per prendre una decisió al voltant de l'operació.

Sí rotund. Els accionistes del BBVA han votat aquest divendres, per una aclaparadora majoria, a favor de la compra del Banc Sabadell. La junta del banc d'origen biscaí, reunida a Bilbao per discutir la qüestió, ha aprovat amb un 96% de vots favorables la decisió d'ampliar capital per poder fer el pagament promès en l'opa hostil llançada per adquirir l'entitat catalana.

El BBVA no té un pla B si l'opa hostil al Banc Sabadell no surt. El responsable del negoci a Espanya, Peio Belausteguigoitia, ha afirmat que si l'operació no prospera –un escenari que l'entitat no es planteja–, el banc d'origen bilbaí continuaria amb el "creixement orgànic" d'aquests anys i no valoraria altres opcions de compra. "Seguirem amb la nostra estratègia de creixement orgànic, que els últims anys ens ha donat resultats excel·lents", ha dit Belausteguigoitia aquest dimecres, durant el curs d'estiu que l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) organitza a la Universidad Menéndez Pelayo.