És ben sabut que per als celíacs anar a un restaurant és una odissea. A més, han d'aguantar afirmacions de l'estil: "cada cop ho teniu més fàcil" o "ara no és com fa vint anys que no hi havia opcions". I certament és així, però també és una veritat a mitges, perquè la celiaquia i la intolerància al gluten tenen un gran inconvenient: més enllà de no menjar blat, civada i els altres cereals que tenen gluten, les traces són altament volàtils i es troben a l'ambient. És útil pensar en un núvol de farina espolsat a l'aire, per exemple. Això fa que sigui pràcticament impossible eliminar-les tret que el menjar es prepari en una cuina físicament separada. Per això, la tria d'un restaurant apte per a aquest públic no és una tasca fàcil i realment els establiments que s'ho prenen seriosament són molt valorats per la comunitat celíaca.

El preu d’un pa de pagès oscil·la entre els 2 i els 4 euros. Si és sense gluten, el cost d'aquest aliment s'enfila fins als 8 euros. Aquest és només un exemple del greuge comparatiu que viuen les persones amb malaltia celíaca a Catalunya i Espanya i un dels motius pels quals aquest dijous es vota al Congrés dels Diputats una proposició no de llei per atorgar ajudes econòmiques per sufragar la cistella de la compra. La proposta també ha de servir per escurçar els terminis de diagnòstic de la celiaquia: avui dia, cal esperar de mitjana uns 7 anys per saber que es pateix aquesta patologia eminentment digestiva. A més, tampoc se sap del cert quantes persones hi conviuen. Es calcula que a escala europea afecta un 1% de la població, però també que un 75% dels afectats no saben que ho són. I, de fet, ni a Catalunya ni a l'Estat s'ha fet mai un cens que pugui aclarir l'abast de la celiaquia.

Malgrat que molts puguin pensar que la celiaquia és una malaltia que afecta només els adults, es tracta d'una patologia que, de fet, és comuna en edat pediàtrica, amb una incidència a la majoria dels països europeus d'un de cada 100 infants, assolint fins i tot els tres de cada cent nens en alguns països. Ara bé, això no significa que les criatures i les seves famílies n'estiguin al cas, ja que la major part dels nens i nenes no es diagnostiquen, segons dades de l'European Society for Paediatric Gastroenterology Hepatology and Nutrition (ESPGHAN). Per això, resulta encara molt important aconseguir un diagnòstic d'aquest col·lectiu al més aviat possible, de manera que es pugui garantir als infants amb aquesta malaltia un creixement i desenvolupament òptims i una ràpida resolució dels símptomes.

Imagineu les muntanyes de Montserrat. Mirades de lluny, el que es veu són cims arrenglerats un al costat de l’altre que deixen enmig valls sobtades. Si es mira l’intestí, s'hi troba una imatge que ho recorda, amb vellositats –els cims– i les criptes –les valls–. A les criptes hi ha les cèl·lules mare que migren cap als cims. En aquest trajecte de baix cap dalt es van diferenciant per possibilitar l’absorció de nutrients. Per primera vegada s’ha vist que són les cèl·lules de les criptes les que empenyen amunt per formar la paret intestinal i no a l’inrevés. Es resol així un enigma biològic que s'ha trigat gairebé dos segles a respondre i que permet explicar com es genera la forma dels intestins. La troballa, liderada pel professor Icrea a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) Xavier Trepat, es publica avui a la revista Nature Cell Biology. L'estudi, a més, obre una nova via per conèixer millor la celiaquia, la colitis i fins i tot el càncer de còlon.

A causa de la gran variabilitat clínica de la malaltia, molts malalts no estan diagnosticats. Per això, tindrem un alt índex de sospita: com solia dir-me un gran pediatre i bon amic, “les taxes d’incidència de les malalties es compleixen”: si és d’un 0,5-1% de la població, les xifres es compliran, de manera que, si en tenim pocs casos, pot ser que estiguem “fallant” en la detecció.

La celiaquia és una malaltia en la qual hi ha una intolerància al gluten. El gluten és present a la farina de blat i a altres cereals, com l’ordi, la civada, triticale i sègol. És un procés:

El ple de l'Ajuntament de Palma ha aprovat per unanimitat engegar 11 mesures per fer costat als celíacs. Es tracta d'una proposició presentada pel grup Ciutadans. La presidenta de l'Associació de Celíacs, Lluïsa Serra, ha intervingut al ple per demanar ajudes i exposar els problemes que tenen les persones que pateixen aquesta malaltia.