Durant el curs 2023-2024, AntoniVera, en el seu primer any com a conseller d’Educació i Universitats, ha fet tot un seguit d’anuncis amb l’objectiu de millorar les condicions laborals dels docents, el funcionament dels centres educatius i l’estat de les infraestructures. La visió dels diferents professionals consultats, però, és que el conseller ha volgut apaivagar amb promeses el malestar generat arran de l’anunci i tramitació del Pla de segregació lingüística pactat amb Vox, com també el plantejament d’altres mesures com el pin parental. Però tants de compromisos tenen un cost, i faran falta recursos econòmics per satisfer-los. Vera ja ha dit que el sobrant dels 20 milions del Pla d’elecció de llengua es destinarà a infraestructures i atenció a la diversitat. A continuació, analitzam cinc dels anuncis fets i el cost que poden representar per a les arques de la Conselleria.

El Govern viu “partit a partit”, com l’entrenador de l’Atlètic de Madrid, Diego Pablo Simeone: així ho resumeix un càrrec intern. Després del trencament unilateral de l’aliança per part de Santiago Abascal, no li queda més remei. L’aturada estival de l’activitat parlamentària li ha donat aire per intentar ressituar-se en el nou escenari: un Govern en minoria sense pal·liatius. La presidenta, Marga Prohens, s’ha encomanat a la geometria variable: és a dir, a intentar assajar pactes puntuals amb tots els partits –inclòs Vox– per tirar endavant el màxim nombre d’iniciatives. Però amb l’actual correlació de forces, s’ho pot permetre? Cercar l’esquerra és factible? I la ruptura amb Vox es traduirà en el vot a la contra de l’extrema dreta a totes les seves iniciatives? Aquests són els escenaris que el Govern té sobre la taula per recuperar l’estabilitat al Parlament a partir del setembre.