La Direcció General de Prestacions, Farmàcia i Consum ha intensificat enguany la revisió de productes de Carnaval en establiments de les Illes, amb l'objectiu d'assegurar que els articles adreçats a les famílies compleixen les normes de seguretat i contenen la informació necessària per fer-ne un ús adequat. Fruit d'aquesta feina, els equips d'inspecció han ordenat la retirada del mercat de 559 productes, entre els quals hi ha complements, maquillatge, disfresses i perruques. En concret, s'han retirat 284 complements, 140 unitats de maquillatge, 73 disfresses, 20 perruques i 42 articles diversos, una vegada s'ha confirmat que no complien els requisits exigits per a la comercialització.

L’Ajuntament de Lloseta ha lamentat que Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) encara no hagi respost a la petició formal (Exp. 91/2026) per habilitar serveis de tren nocturns durant la matinada de dissabte 14 a diumenge 15 de febrer, que coincidia amb la festa de Carnaval al municipi.

L'Ajuntament de Fornalutx ha emès un comunicat on denuncia els fets que es van produir aquest dissabte durant el carnaval d'estiu. Bregues a diferents punts del poble, insults i menyspreus i les faltes de respecte mostrades cap a l'equip organitzador. A través d'un comunicat, han denunciat que són fets "intolerables i vergonyosos".

Aquest 5 de març se celebra una de les dates més importants del calendari litúrgic: el Dimecres de Cendra. Després d'una setmana de festa i disbauxa per celebrar el Carnaval les festes s'acaben, i durant aquesta jornada es du a terme l'enterrament de la sardina. També és el primer dia de la Quaresma, el període de 40 dies que precedeix la Setmana Santa. Però exactament, què celebrem el Dimecres de Cendra i per què es diu així?

La batlessa de Campos, Francisca Porquer (PP), es va deixar veure aquest dissabte a la rua del municipi desfilant com una militar al costat d'una comparsa que imitava la Guàrdia Civil. De fet, en un vídeo es pot observar com, mentre ella desfila davant dels "agents" del cos armat, aquests esperen drets, com un escamot. Alguns d'ells fins i tot duen posat el tricorni, el barret usat per aquest cos. "Ha estat una rua fantàstica, amb molta participació. Un 10", ha remarcat la batlessa en declaracions a l'ARA Balears.

Sí, avui comença el mes que mata la vella a la vora del foc i la jove si pot… És la dita que tothom sap o que potser sabia. Perquè ara ja tot és diferent. Les paraules i les dites es perden com es perden tantes altres coses. El que no es perd és la gresca i, per tant, el Carnaval continua ben viu. La gent es disfressa d’allò que no és o d’allò que voldria ser. Es fan rues i carrosses a imatge i semblança d’altres llocs i d’altres països. Sobretot s’imita el Carnaval de Rio de Janeiro i les seves traduccions nostrades, Sitges, Vilanova… Ara el meu poble, Sant Feliu de Guíxols, bull d’emoció i de nervis. Des de Nadal que la gent assaja coreografies i s’acaben de donar les últimes puntades als vestits. I qui diu puntades, diu pinzellades de cola, perquè, qui hi ha que encara cus? Les colles del Carnestoltes ja estan gairebé a punt. Hi ha qui fa vacances perquè ha de conduir una carrossa, hi ha qui en fa perquè ha de posar la música a la seva colla… Comença la gresca, la barrila, la disbauxa. Que hauria de durar poc, perquè el dimecres vinent comença la Santa Quaresma. És Dimecres de Cendra i els cristians aniran a la parròquia perquè els facin la ditada de cendra al front (pulvis eris et in pulverem reverteris, ets pols i pols et tornaràs) i començaran els quaranta dies de penitència que arribaran fins a Setmana Santa. El dijous d’abans d’aquest Dimecres de Cendra és o era Dijous Gras. Un s’havia d’aprofitar que encara es podia menjar porc, i a taula apareixien les truites de botifarra, la botifarra d’ou i les coques de greixons. Ara ja qui el celebra? I si algú ho fa és una mera celebració residual, cultural, tradicional, diguem-ne com vulguem, però sense cap sentit. Perquè si és que tot l’any mengem de tot el dia que volem! Sigui dijous o divendres.

Quan les màscares prenen Venècia, les taronges volen per Ivrea i els personatges grotescos envaeixen el nucli antic de Basilea, només pot voler dir una cosa: el Carnaval ha arribat a Europa! Són dies de disbauxa, de llibertat i de tradicions centenàries que omples places i carrers amb música, disfresses i festa. Si penses que el millor Carnaval és el de Rio, potser encara no coneixes aquests deu Carnavals europeus que combinen història, diversió i molta, molta disbauxa. Descobriràs que no tenen res a envejar al famós Carnaval brasiler i que destil·len més folklore i menys plomes.

Més d'una trentena d'activitats culturals s'han organitzat en el marc de la Rueta i la Rua 2025 de Palma, que es duran a terme el 23 de febrer i el 2 de març, respectivament. La programació inclou actuacions de circ, musicals i contacontes que es distribuïran en sis zones diferents del centre de Palma durant el matí del diumenge, entre les 11 h i les 14 h. Les propostes inclouran espais dinàmics i interactius, tallers, espectacles de circ, màgia i música en viu. Les activitats que es podran gaudir a cada espai durant la Rueta són:

Des de fa temps s’està treballant per erradicar el llenguatge sexista. També per reduir el sexisme en àmbits com la publicitat i les joguines. ¿S’està treballant en el mateix sentit en el sector de les disfresses infantils? És a dir, ¿s’ha obert el ventall per tal que vagi més enllà de les disfresses de princesa o ballarina en el cas de les nenes, i de superheroi, policia o esportista en el dels nens? La resposta, per a la psicòloga Elena Crespi, és un “no” rotund. Recorda que tot i que fa tres anys va entrar en vigor un nou codi d’autoregulació en què s’intentava que en els catàlegs i les publicitats no es vinculés un tipus de joc a un gènere, “anem a on anem, seguim veient que en les figures o les joguines de bombers i policies, els nens continuen sent els protagonistes de les imatges, i en el cas de les princeses i infermeres, ho són les nenes”. L’únic canvi, afegeix, és que en el cas que hi hagi, per exemple, una disfressa de policia en què sí que podem veure una nena com a model, el vestit canvia automàticament per sexualitzar aquella criatura amb uns pantalons més estrets o una faldilla, una camisa que s'obre més o una samarreta més curta”.

El CEIP Montaura ha duit a terme aquest dijous la seva Rueta i ho ha fet de la manera més reivindicativa. Els docents s'han disfressat en comparsa de discjòquei i han apostat per fer-ho amb un clam en defensa de la llengua a l'educació. Segons han explicat a l'ARA Balears fonts del centre, la iniciativa va sorgir arran del projecte musical anomenat 'MusicVall', que du a terme el CEIP Montaura i que inclou activitats relacionades amb el món musical, com algunes sortides, Carnestoltes i la festa de final de curs.

Estem en ple Carnestoltes i, com cada any, proliferen entre les disfresses per a dones les minifaldilles, els escots, les mitges de reixeta, els minipantalons i les lligacames. Tant se val de què vagin vestides, perquè bona part de les disfresses femenines deriven en la sexualització. Si aneu d’infermera, superheroïna, mestra o policia, tingueu-ho clar: minifaldilla, escot i talons. És veritat que aquestes són opcions clàssiques dins l’imaginari fetitxista masculí, però feu la prova buscant qualsevol disfressa al cercador d’internet. Si escriviu “disfressa de gat per a dona”, podem pensar de primeres que un gat és un felí allunyat de la sexualització. Així i tot, incomprensiblement, també durà minifaldilla, tacons i escot. En alguns casos fins i tot té un fuet com a complement, emparentant-lo amb el sadomasoquisme. En l’univers de les disfresses per a dones, els Minions, les bruixes, les taxistes, les pirates i les astronautes són irremeiablement sexis.

El Dijous Llarder o Dijous de Carnaval és el primer dia de Carnaval, però què vol dir exactament? És el dijous anterior al Dimecres de Cendra i, tradicionalment, els cristians fan aquest dia un homenatge per acomiadar-se de la carn per l'entrada de Carnestoltes o Carnaval. Aquesta paraula procedeix etimològicament de l'expressió llatina, que vol dir, literalment, 'abandonar la carn'.

Són dies de disfresses i de Carnestoltes i, a banda de pintar-se la cara o disfressar-se de la darrera superheroïna o personatge de la factoria Disney o Marvel, toca menjar bé i, sobretot, menjar com cal tot seguint els costums de casa nostra. Al contrari del que diu la saviesa popular, doncs, al Carnaval no tot s'hi val en l'àmbit gastronòmic, perquè el calendari tradicional assenyala ben bé quins són els àpats que es poden fer i els que no. De fet, durant aquesta festa és possible passar-se gairebé tota la setmana menjant àpats calòrics, amb presència de porc i ous, menges prohibides durant les jornades posteriors de Quaresma i, per tant, de dejuni. Així, entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra és tradició (d'arrel cristiana) atipar-se al màxim per passar després a un estadi de meditació, en dejú, fins a la Pasqua de Resurrecció, el 28 de març. Enguany, el 8 de febrer tornarà a Barcelona la reina Belluga, monarca dels poca-soltes, amb una festa que donarà lloc a la celebració més esbojarrada de totes fins al dia 14.

Qui ha trescat per Galícia i Portugal, just de fixar-se en les indicacions urbanes, sap que els mots ‘rúa’ i ‘rua’ –aquest accent marca la diferència entre els dos idiomes germans d’aquests països veïnats– significa carrer. Allò que no és tan conegut per molts altres, però, és que en català d’altre temps ‘rua’ és sinònim de carrer. És aquest un mot, juntament amb el de rueta, que quan s’acosten els Darrers Dies se’n sent a parlar més que durant qualsevol altra època de l’any.

Milers de persones han assistit a la Rua de Palma, que ha omplit els carrers de música, colors, disfresses i actuacions. Enguany, a la fi, s'ha pogut celebrar sense restriccions i el recorregut, que ha començat a les 17 h, ha circulat per la Rambla, el carrer de la Riera, el carrer de la Unió, la plaça de Joan Carles I i l'avinguda de Jaume III.