El 2024 va ser l'any que més penes capitals es van aplicar al món des del 2015, quan n'hi va haver, almenys, 1.634. En total, segons les dades publicades aquest dimecres per Amnistia Internacional, l'any passat se'n van registrar 1.518, dada que suposa un augment del 32% en relació amb el 2023 (1.153 execucions).

Per primera vegada en set anys, el Parlament no durà a terme cap acte pel Dia internacional dels drets humans, el pròxim dimarts 10 de setembre, perquè Amnistia Internacional (AI), que és l'entitat que el promou, ha comunicat a la Cambra que no hi participarà. El calendari ha fet que aquesta commemoració coincideixi amb la derogació de la Llei de memòria democràtica, i Amnistia Internacional considera incongruent "llegir els articles de la Declaració Universal dels Drets Humans amb els partits que tot seguit derogaran la norma". "La nostra organització va informar el Govern fa mesos que estava en contra que s'abolís l'esmentada llei", diu el comunicat que AI ha registrat aquest dijous en el Parlament.

Amb un balanç de més de 44.000 palestins assassinats sota les bombes israelianes a Gaza, la majoria dels quals dones i criatures, cada cop hi ha més veus internacionals que qualifiquen obertament de genocidi el que està passant a la Franja. L'última organització a alçar la veu ha estat Amnistia Internacional (AI): "Israel ha comès i continua cometent genocidi contra la població palestina", conclou en un contundent informe publicat aquest dijous. "Mes rere mes, Israel ha tractat la població palestina de Gaza com un grup infrahumà que no mereix drets humans ni dignitat, demostrant així la intenció de causar la seva destrucció física", ha afirmat Agnès Callamard, secretària general de l'ONG.

Amnistia Internacional (AI) Balears ha reiterat la seva preocupació per la previsible derogació de la Llei de memòria democràtica i ha demanat al Govern i al Parlament que es reconegui i es reti homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Segons ha recollit Europa Press, l'organització ha demanat a les dues institucions que també garanteixin "la preservació històrica de la memòria col·lectiva de greus violacions de drets humans" comesos en aquesta època i que es "mantinguin i millorin" les polítiques públiques de memòria democràtica. La derogació de la llei suposa "un retrocés de drets i llibertats que posa en perill els consensos" que van permetre la Transició, han lamentat.

Amnistia Internacional (AI) ha donat alguna cosa més que un toc d’atenció als líders i les potències mundials, bastant més que un avís que es pogués interpretar com a rutinari. El seu darrer informe anual és una veritable crida a l’emergència democràtica i humanitària, si encara és possible separar aquests dos adjectius de la càrrega demagògica que se’ls ha afegit. Allò que està en risc, d’acord amb AI, és el dret internacional, així com la defensa de l’ordre instaurat el 1948.

Contundent esbroncada d'Amnistia Internacional als "estats més poderosos" del món com a responsables d'un perillós retrocés en l'ordre mundial creat després de la Segona Guerra Mundial. Aquell sistema basat en la universalització dels drets humans i l'estat de dret està clarament en perill per l'actuació d'Israel i els seus aliats després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre. "Les bases morals i jurídiques d'aquell 'mai més' que es va dir després de l'Holocaust s'han trencat en mil bocins aquest 2023", diu contundent l'informe anual de l'ONG, i en responsabilitza directament a Israel, però també "als Estats Units, algunes figures que lideren Europa i les autoritats de la Unió Europea" que li donen suport.

Víctor Hugo a L’últim dia d’un condemnat (1828), un al·legat únic contra la pena de mort, diu en boca del presoner sentenciat a la guillotina "Si almenys sabés com va i de quina manera s’hi mor! Però és horrorós, no ho sé". La veu d’aquest home aterrit s’acobla amb la de Kenneth Smith, el reclús d’Alabama executat la setmana passada amb un nou mètode experimental, l’asfixia per inhalació de nitrogen. Dies abans que li apliquessin la pena capital va declarar "Estic espantat, sento pànic". Smith, que havia passat trenta-sis anys al corredor de la mort, estava angoixat davant la segona visita a la sala d’execució. El 2022 havia sobreviscut a un primer intent amb injecció letal. Esperant la mort, lligat de mans i peus, va viure quatre hores de patiment macabre.

Amnistia Internacional a les Balears ha lliurat més de 400.000 signatures digitals a la Conselleria de Salut per reclamar que dediqui el 25% del pressupost a l'Atenció Primària, tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Prop de 40 associacions i plataformes de la societat civil balear s'han concentrat aquest dissabte davant la Delegació del govern espanyol a les Balears per reclamar justícia per a les víctimes de la tragèdia que va tenir lloc a Melilla el 24 de juny de l'any passat. En un comunicat, Les Balears Acollim, Oxfam i Amnistia Internacional han expressat que, a dia d'avui, cap autoritat dels dos països no ha respost pels fets ni per les seves conseqüències.

Milers de persones es manifesten per Grands Boulevards, al centre de París. És dijous 23 de març, jornada de vaga general, la primera després de l'aprovació de la polèmica reforma de les pensions. Un grup llança uns petards contra la policia. Els agents, de sobte, es dirigeixen cap al gruix de la manifestació –des d'on no havien sortit els petards– i carreguen amb violència contra la gent, que no es pot escapar. Els manifestants cauen a terra els uns a sobre dels altres, però la policia segueixen carregant amb la porra contra la muntanya de gent que ha caigut, alguns d'ells gent gran. "Hi ha el meu avi a terra!", crida un noi. Els agents l'ignoren i continuen amb els cops de porra. Les imatges, d'una gran violència, s'han viralitzat a Twitter.

Prop d'un centenar de persones s'han concentrat aquest diumenge davant la Delegació del govern espanyol a les Balears, a Palma, per censurar les morts a la tanca de Melilla. Els manifestants han exigit al president de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, una rectificació. La protesta ha estat convocada per la plataforma 'Les Balears acollim'.

Les forces russes han fet ús d'armament prohibit per acabar amb la vida de centenars de civils a la ciutat ucraïnesa de Khàrkiv, segons ha revelat aquest dilluns Amnistía Internacional. Al seu nou informe, titulat "Qualsevol pot morir en qualsevol moment: atacs indiscriminats de les tropes russes a Khàrkiv", l'organització documenta com l'exèrcit del Kremlin ha utilitzat municions de fragmentació i mines de dispersió, prohibides pels tractats internacionals.

Amnistia Internacional (AI) és una de les organitzacions més actives en la lluita contra l'espionatge a través de programes com Pegasus, que considera que vulneren els drets humans. De fet, el software que internacionalment es fa servir per detectar si un mòbil està infectat per aquest virus desenvolupat per l'empresa israeliana NSO va sortir precisament del seu centre de recerca. Ara s'ha sumat a les crítiques contra el govern espanyol a partir del Catalangate, i després de la compareixença aquest dijous al Congrés del president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet públic un decàleg de mesures perquè la Moncloa no tanqui en fals aquesta crisi.

Amnistia Internacional (AI) Balears ha elegit com a nou president de la seva delegació el diplomàtic mallorquí retirat Juan Manuel López Nadal, en la seva VIII Assemblea autonòmica ordinària aquest dimarts. Així ho ha anunciat l'organització després de la reunió que ha tingut lloc a la seu de l'organització a Palma. López Nadal substitueix Miquel Àngel Mayorga, que era president des de novembre del 2020, després de manifestar la seva voluntat de no presentar-se a una nova reelecció.

Combatents del Front Popular d'Alliberament de Tigre (TPLF) van assassinar desenes de persones, van cometre "desenes de violacions en grup contra dones i nenes –algunes de tan sols 14 anys– i van saquejar béns públics i particulars" en dues zones de la regió d'Amhara, al nord d'Etiòpia, segons un informe d'Amnistia Internacional. L'ONG va entrevistar una trentena de supervivents i diversos testimonis de la zona per elaborar aquest informe, que acusa els rebels de Tigre, que es van enfrontar a les forces de l'exèrcit etíop, de crims de guerra i possiblement crims contra la humanitat. Fa unes setmanes AI també publicava un informe en què acusava de crims similars els soldats d'Addis Abeba.

Amnistia Internacional continua denunciant que el secretari general de Junts i exlíder de l'Assemblea, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, estan privats de llibertat tres anys i cinc mesos després del seu empresonament. Aquesta vegada l'organització ha destacat la seva situació en l'informe anual sobre els drets humans al món. En l'apartat sobre Espanya, Amnistia alerta que Sànchez i Cuixart "continuaven a la presó" al final del 2020 després d'haver sigut declarats culpables "de sedició en relació amb les manifestacions i el referèndum d'independència del 2017". Sense entrar en valoracions, l'organització recorda la situació dels llavors líders de les entitats sobiranistes en l'apartat que tracta la llibertat d'expressió i de reunió a l'estat espanyol.

Un informe publicat per Amnistia Internacional denuncia que la Xina té més d'un milió d'infants, fills de famílies uigurs exiliades, captius en orfenats estatals i separats dels seus pares. El document insta el país a alliberar els menors reclosos sense consentiment dels seus parents.

Amnistia Internacional reitera el suport a Valtònyc i demana a Bèlgica que no l'extradeixi. Segons explica l'organització que defensa els drets humans, el Tribunal Constitucional de Bèlgica té previst avaluar si és aplicable avui una llei belga del segle XIX que considerava que les injúries al rei són delicte. "El que dicti el Tribunal Constitucional belga tindrà conseqüències sobre els procediments legals amb relació a Valtònyc", que podria ser extradit de Bèlgica a Espanya, adverteix en un comunicat Amnistia Internacional. L'associació troba que Bèlgica ha de "complir amb les seves obligacions de drets humans" protegint Valtònyc i deixant que quedi al país en lloc d'extradint-lo a Espanya, on ha estat condemnat a penes de presó "per haver exercit el seu dret a la llibertat d'expressió".

Els milers de casos de criatures robades continuen sent una de les grans assignatures pendents de la democràcia espanyola. Dels 2.136 casos que va impulsar la Fiscalia en l'última dècada, només queda obert el que es va presentar el desembre de l'any passat a Barcelona, mentre que diferents jutjats han arxivat la resta de causes per considerar majoritàriament que ja havien prescrit. És aquesta falta de resposta a fills i mares que busquen els familiars biològics la que alimenta un "clima d'impunitat", denuncia Amnistia Internacional en un informe sobre aquestes "violacions de drets humans" que van durar fins ben entrats els anys 90.