A Oscar Valiente, director de Norma Editorial, se li ha trencat la veu aquest dijous durant la cerimònia de premis del Manga Barcelona, però no tant per recollir el trofeu al millor manga shonen –per a Frieren, de Kanehito Yamada i Tsukasa Abe– com per l’emoció de celebrar la 30a edició d’una fira en què ha estat involucrat des d’aquella pionera convenció de manga organitzada a l’antic Sant Andreu Teatre l’abril de 1995 que va servir d’assaig per al primigeni Saló del Manga, inaugurat el 27 d’octubre a l’estació de França. Si en aquella edició va congregar unes 1.000 persones, la que s’ha inaugurat aquest dijous a Fira Barcelona Gran Via n'espera reunir 165.000, fet que igualaria el rècord de l’any passat.

Quaranta anys separaven la publicació d’Adolf, serialitzat entre el 1983 i el 1985, dels fets que expliquen el gruix de les seves vinyetes, concentrats als voltants de la Segona Guerra Mundial. I quatre són també les dècades que ha trigat el manga d’Osamu Tezuka a ser traduït al català, una finestra temporal que permet reexaminar la nostra relació amb l’obra. El 1999, quan es va editar per primera vegada en castellà, els lectors que vinculaven el còmic japonès amb la fantasia desfermada es van sorprendre que els seus codis servissin per tractar els conflictes bèl·lics, els genocidis i el pensament totalitari. Avui, amb una mirada avesada a la lectura en sentit oriental i coneixedora del relleu que té la figura de Tezuka (de qui es va poder veure una exposició al MNAC el 2019), sabem que Adolf no és excepcional pel seu tema, sinó perquè es tracta de la darrera gran creació del principal arquitecte de la historieta nipona, mort el 1989.