A les Balears, la primera plataforma cívica a favor del català nasqué el 1923. Es digué Associació per la Cultura de Mallorca. La seva raó de ser venia d’enrere. Al segle XIX havia tingut lloc el despertar de la consciència nacional dels territoris de parla catalana. Fou gràcies a la Renaixença, un moviment intel·lectual nascut sota la influència del Romanticisme anglès i alemany. A casa nostra el seu canal de difusió fou la revista La Palma, fundada el 1840 per Josep Maria Quadrado, Tomàs Aguiló i Antoni Montis. Hi havia molta feina a fer. La societat illenca havia deixat de ser monolingüe d’ençà de 1715 amb el Decret de Nova Planta, del Borbó Felip V, el guanyador de la Guerra de Successió. El document era prou explícit: “Que es procuri manyosament anar introduint la llengua castellana en aquells pobles”.