El claustre del convent de Sant Domingo de Pollença s’ha convertit aquest diumenge en un espai carregat de memòria, imatges i música amb la inauguració de l’exposició Javier Inés, el jove fotògraf (1956-1991), una mostra que reivindica la figura d’un creador avançat al seu temps i redescobert dècades després de la seva mort.

El fotògraf mallorquí Miquel Font ha mort a Palma a 77 anys. Deixa un llegat durador en la fotografia documental en blanc i negre que ha marcat la memòria visual de generacions.

No és habitual, però, de vegades, a les pàgines de la història d’una determinada disciplina queda constància de l’origen d’una passió, d’un vincle amb l’art que va començar en un moment i un lloc determinat. Aquest és el cas de la col·lecció Sondra Gilman - Celso González-Falla, considerada una de les col·leccions de fotografia més prestigioses del món, amb més de 1.500 obres, i que té els seus inicis en un grapat d’imatges adquirides durant la dècada dels 70.

Dues pomes, l’una devora l’altra, que representen la mateixa cosa i, alhora, en representen dues de molt diferents: les acompanya una anotació manuscrita que indica “poma sana i poma podrida”. Aquesta és la imatge que s’ha escollit per il·lustrar el cartell de l’exposició La captura del temps, que s’inaugurarà el pròxim divendres, 12 de setembre, al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor. I no és casual, que hagi estat aquesta la fotografia la seleccionada, perquè podria ser una de les natures mortes signades pel fotògraf mallorquí, però és, en realitat, una instantània captada per Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) poc després d’haver estat diagnosticat d’Alzheimer. I és que la fotografia va ser una eina essencial en la seva relació amb les primeres etapes de la malaltia.

La fotògrafa Cristina García Rodero ha presentat aquest divendres a Palma una de les seves obres més emblemàtiques, Espanya oculta, imatges del món rural, festes i tradicions, captades entre 1973 i 1989: "La cultura popular és la saviesa d'un poble al llarg dels segles", ha assegurat sobre aquesta sèrie.

Queda poc més d’un any perquè el fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) aterri a Mallorca per partida triple. Serà durant la primavera de 2026 quan inauguri tres exposicions a l’illa: una al casal Solleric, What Darwin missed (allò que Darwin no va tenir en compte); una altra a la galeria Xavier Fiol, i finalment una mostra dedicada a Toni Catany al Centre Internacional de Fotografia que du el nom del llucmajorer. Precisament en aquest espai, Fontcuberta impartirà aquest divendres la conferència La fotografia, de l’alquímia a l’algoritme.

E l 2019 l’artista Lluís Vecina Rufiandis, de 29 anys, feu una troballa que li canviaria la percepció de l’Arcàdia feliç de la seva infància. El resultat l’ha plasmat en la seva darrera exposició titulada Feliços els fills dels temps intranscendents –es pot visitar fins al 19 de gener al museu d’Es Baluard. “Feia un any –assegura– que la meva padrina havia mort i un dia, rebostejant per ca seva, vaig topar amb una postal turística feta a partir d’una foto a la platja de Portocristo. Al centre, envoltat de banyistes prenent el sol, hi ha un nin de set anys dirigint-se a la càmera”.

El Centre internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) acollirà, des del 20 de setembre fins al maig del 2025, l'exposició 'Viatge a un món oblidat' del fotògraf Jordi Esteva. Comissariada per Laura Terré, es tracta d'una exposició "antològica i multidisciplinària" que recorre els entorns fotografiats per Esteva al llarg de la seva trajectòria professional.

La passió que tenen per l’ofici vessa en cada reflexió, cada dubte que intercanvien sobre la Fotografia, en majúscules. Jean Marie del Moral (Montoire, 1952, establert a Mallorca) i Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) han retratat revolucions i personatges històrics i s’han convertit en tòtems d’un art que en les darreres dècades ha patit la transformació lacerant de la digitalització. En parlen en un diàleg tan fluid i espontani que les preguntes preparades aviat perden la utilitat.

Jacobo Biarnés Ferragut va néixer a Palma el 1981. El seu pare era advocat. La mare treballava a Sa Nostra. Vivia al centre de Palma, al centre històric, a la frontera amb el barri xinès. Com que estudiava a Monti-sion, el camí diari a l’escola suposava travessar dos mons del tot diferents, un a l’extrem de l’altre, que ressaltaven la bipolaritat del món i de Palma. Va ser el seu pare qui li va posar una càmera a les mans, en un viatge d’estudis. En va tornar amb unes fotografies sorprenentment bones. Després vindrien Madrid i l’associació amb el músic Víctor Herrero, amb qui va recórrer la nit de la capital fotografiant models, actors, ballarins i altres personatges de la faràndula. Aquella vida va estar a punt de derrotar-lo, però també li va permetre desenvolupar una mirada, una habilitat especial per detectar la capa de tristor que s’oculta darrere tot allò aparentment bell i lluent. Des de fa uns anys té el seu propi laboratori, on revela i imprimeix tant per a primeres marques mundials com per a estudiants sense un duro. La conversa amb Jacobo Biarnés té lloc precisament allà.