Jacobo Biarnés Ferragut va néixer a Palma el 1981. El seu pare era advocat. La mare treballava a Sa Nostra. Vivia al centre de Palma, al centre històric, a la frontera amb el barri xinès. Com que estudiava a Monti-sion, el camí diari a l’escola suposava travessar dos mons del tot diferents, un a l’extrem de l’altre, que ressaltaven la bipolaritat del món i de Palma. Va ser el seu pare qui li va posar una càmera a les mans, en un viatge d’estudis. En va tornar amb unes fotografies sorprenentment bones. Després vindrien Madrid i l’associació amb el músic Víctor Herrero, amb qui va recórrer la nit de la capital fotografiant models, actors, ballarins i altres personatges de la faràndula. Aquella vida va estar a punt de derrotar-lo, però també li va permetre desenvolupar una mirada, una habilitat especial per detectar la capa de tristor que s’oculta darrere tot allò aparentment bell i lluent. Des de fa uns anys té el seu propi laboratori, on revela i imprimeix tant per a primeres marques mundials com per a estudiants sense un duro. La conversa amb Jacobo Biarnés té lloc precisament allà.