Marc Alós ha format part de la generació que ha convertit l’empresa familiar, Caganer, en una marca de projecció global gràcies a les seves figures en constant actualització. Coloma Cañellas, de Ca na Bet des Siurells, que va aprendre l’ofici de la seva padrina, també reivindica la vigència dels siurells a força d’imaginació.

En el territori i els seus paisatges hi ha els reflexos més fidels del passat i el present de les societats. Hi reflexionen els ambientòlegs Nora Müller (Berlín, 1989) i Pere Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1975), que dirigeix l’Observatori del Paisatge de Catalunya.  

Defensen el teatre com un espai imaginatiu on compartir un món que, malgrat que és ficció, moltes vegades ens conta més sobre nosaltres que la realitat. Joan Fullana (Palma, 1984) i Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973) dirigeixen obres per una qüestió bàsica: ser feliç amb allò que fas.

Eloi Maduell (Barcelona, 1975) va ser un dels impulsors del col·lectiu pioner Telenoika. Eren els anys de les raves i els videojockeys, un llenç en blanc on aquest enginyer informàtic va poder desenvolupar una curiositat que ara explora amb Santi Vilanova a Playmodes Studio. Amb una formació més tradicional, Mitos Colom (Palma, 1977) també ha explorat quasi totes les possibilitats de l’art digital, en els darrers anys amb Javi Cadavieco a Dalumen Lab.

Joan Cortès (Pollença, 1964) i Lluís Lleó (Barcelona, 1961) es trepitgen amb entusiasme creixent durant la conversa. Els escultors comparteixen l’admiració per l’artista romanès Constantin Brâncuși, “un miracle de l’escultura”. Havien coincidit en alguna ocasió “fa molts anys”, però debaten i expliquen anècdotes com si es coneguessin bé.

És la primera vegada i sembla que es coneixen de tota la vida. Ivan Bort (Castelló, 1982) i Maria Adell (València, 1977) han portat la seva passió pel cinema a Mallorca i a Barcelona. A més, tots dos la transmeten als seus alumnes, ell al CESAG i ella a la UB i l’ESCAC.

Jordi Garrigós (Barcelona, 1981) va fer el salt del blog Gent Normal a la premsa tradicional i es convertí en una de les signatures de referència de la crítica musical del diari ARA, mentre que Toni Jaume (Lloret de Vistalegre, 1996), després d’anys col·laborant a MondoSonoro, va cofundar el 2020 la revista S’Altra Música. L’heroïcitat? Que sigui una publicació exclusivament en paper i sobre l’escena local de l’illa.

La sintonia entre el gastrònom Toni Pinya (Sóller, 1951) i l’investigador i propietari del restaurant 7 portes Paco Solé Parellada (Barcelona, 1944) és tanta que es plantegen fer un duet. “Ens hi guanyaríem la vida!”. Estudiants de Belles Arts frustrats, han excel·lit en l’art del tiberi.

Des dels seus tallers de Sant Feliu de Guíxols, a Girona, i Es Pont d’Inca, a Mallorca, les restauradores Nataixa Ros (Madrid, 1966) i Mui Morey (Palma, 1971) comparteixen la seva passió per un ofici que combina el treball manual i minuciós i l’amor per la història, l’art i l’artesania.

Sempre parlen dels seus projectes en plural, reivindicant-los com un treball d’equip. El dissenyador Marcos Catalán (Barcelona, 1972) i l’arquitecte Alberto Sánchez (Vila de Cruces, 1974, establert a Palma) reflexionen sobre interiorisme en l’era de Pinterest.

Representen un sector tant cabdal com desconegut de la indústria audiovisual. Les guionistes Clara Roquet (Malla, 1988) i Irene Niubó (Barcelona, 1974, establerta des de fa tres dècades a Mallorca) reflexionen sobre l’ofici d’escriure les històries que després veiem tots a la pantalla, sigui petita o gran.

Fa uns anys, l’urbanisme era el germà pobre de l’arquitectura. De fet, a les Illes encara hi ha ben poques persones que s’hi dediquin en exclusiva. Maria Gómez (Palma, 1988) és una d’elles. A l’altre costat de la línia, Mònica Beguer (Barcelona, 1972), premi Catalunya d’urbanisme 2023 i membre de l’equip de Territoris XLM.

Encara que Josep Pedrals (Barcelona, 1979) ens atén com a representant dels poetes catalans, ell és el glosador més experimentat de l’entrevista. Una tradició ben mallorquina. En canvi, Maria Antònia Massanet (Artà, 1980) admet que li fa “molt de respecte” fer-ne, de gloses. “És que jo escric sense mètrica ni rima”, s’excusa, somrient i trencant tòpics de bon començament.

Els pedagogs Gregorio Luri (Azagra, 1955) i Miquel Francesc Oliver (Palma, 1958) no parlen de l’educació en abstracte. Aprendre, llegir, escriure i connectar amb el coneixement són per ells camins per ser ciutadans amb criteri, i això va més enllà de les novetats tecnològiques i de les necessitats del mercat laboral. Perquè del que es tracta aquí és de les persones i de la seva felicitat.

Des de Sabadell i Palma, respectivament, Gisela Planas (Granollers, 1984) i Jaume Taltavull (Ciutadella de Menorca, 1985) viuen dues realitats completament oposades quant a recursos i entorn, però conflueixen en la passió per una professió que es basa a compartir coneixement, tradicionalment en suport escrit, sense demanar res a canvi. Tot i que les biblioteques són, avui dia, molt més que llibres.

Eren les típiques nines que escriuen diaris, poemes o contes, i mai han renunciat a aquesta passió. Marta Barceló (Palma, 1973) i Marta Buchaca (Barcelona, 1979) s’han consolidat com a dramaturgues i guionistes de prestigi. Les seves obres s’han representat en diversos idiomes. Parlen de la família, l’amor, la malaltia i la mort: temes universals.

Parlen amb passió de la seva tasca de compositors i s’entenen a la perfecció. JoanMagrané (Reus, 1988) i Antoni Parera Fons (Manacor, 1943) comparteixen una necessitat vital: crear música i gaudir-ne. A més, tenen clar que la cultura és bàsica per a les persones i les societats, tant com l’aigua.

Al capdavant de La Kosturica, Maria Giner (Barcelona, 1976) és una de les veus més reivindicatives, veteranes i determinades de la pagesia agroecològica al Vallès, des d’on ha impulsat Apacat (Associació de Productores Agroecològiques de Catalunya). Pel seu costat, Toni Tur (Eivissa, 1988) va ser president de la cooperativa Ecofeixes i des de fa quasi deu anys es dedica al cultiu ecològic en una illa on cada pam de terra atreu mil interessos, cap dels quals relacionat a cultivar res.

Dolors Marín (l’Hospitalet de Llobregat, 1957) i David Ginard (Palma, 1966) són col·legues i amics. Parlen sense aturall sobre la importància de recuperar la història i la memòria. Mentre debaten sobre la fiabilitat i la varietat de les fonts i els seus referents acadèmics, s’evidencia el rigor científic amb què els historiadors treballen.

La conversa entre Montse Virgili (Tarragona, 1976) i Neus Albis (Pollença, 1971) no dona treva a qui les escolta. Ambdues tenen dècades de trajectòria com a periodistes i han viscut la irrupció de les noves tecnologies a una professió en evolució constant.