Quan un comença a llegir el darrer Magius (Premio Nacional del 2021 per la sàtira Primavera para Madrid), sent sonar campanes. Potser les campanes de l’infern, però contrapuntejades pel so d'unes campanetes de joguina col·locades sobre el bressol d’un nadó. Perquè, d’una banda, aquí s’explica una història que ja coneixíem: la de la gènesi i autodestrucció de l’escena black metal a la Noruega dels anys 90, que va ser recollida al celebrat assaig Señores del Caos (Es Pop) de Michael Moynihan i Didrik Søderlind i posteriorment portada al cinema sota la direcció de Jonas Åkerlund. En altres paraules, l’escalada nihilista que va portar a una generació de fills sobreprotegits d’un dels països més plàcids d’Europa a desencadenar un Ragnaroc civil puntuat per la crema d’esglésies, assassinats pulsionals i suïcidis induïts.

Quaranta anys separaven la publicació d’Adolf, serialitzat entre el 1983 i el 1985, dels fets que expliquen el gruix de les seves vinyetes, concentrats als voltants de la Segona Guerra Mundial. I quatre són també les dècades que ha trigat el manga d’Osamu Tezuka a ser traduït al català, una finestra temporal que permet reexaminar la nostra relació amb l’obra. El 1999, quan es va editar per primera vegada en castellà, els lectors que vinculaven el còmic japonès amb la fantasia desfermada es van sorprendre que els seus codis servissin per tractar els conflictes bèl·lics, els genocidis i el pensament totalitari. Avui, amb una mirada avesada a la lectura en sentit oriental i coneixedora del relleu que té la figura de Tezuka (de qui es va poder veure una exposició al MNAC el 2019), sabem que Adolf no és excepcional pel seu tema, sinó perquè es tracta de la darrera gran creació del principal arquitecte de la historieta nipona, mort el 1989.

El 2017, el primer llibre d'El que més m'agrada són els monstres (Finestres 2024 / Reservoir Books, 2018), debut d'Emil Ferris (Chicago, 1962), va acaparar, amb justícia, l'atenció de crítica i públic. Set anys més tard, després de múltiples dificultats, la dibuixant ha aconseguit culminar la seva obra amb el segon volum, que apareix a casa nostra abans que als Estats Units, en edicions de Finestres (català) i Reservoir Books (castellà), amb traducció de Montse Meneses i retolació de Nacho Casanova (català) i Sergi Puyol (castellà).