L'encariment de l'habitatge està obligant les persones treballadores de les Illes Balears a ajustar el pressupost destinat a altres necessitats bàsiques, com ara l'alimentació, el vestit i el calçat. La partida anual destinada a menjar en el càlcul del salari de referència ha disminuït un 6,7% respecte del 2025, mentre que la de vestit i calçat ho ha fet un 20,6%, segons l'Informe del Salari de Referència a les Illes Balears elaborat per CCOO. En canvi, la despesa necessària per cobrir l'habitatge i les despeses corrents ha augmentat un 18,6% en només un any. Aquesta és una de les principals conclusions de l'actualització del salari de referència de les Balears per al 2026, que evidencia que el cost residencial condiciona cada vegada més la capacitat adquisitiva de les famílies.

Els funcionaris de l'Estat destinats a les Illes Balears cobraran a partir d'aquest mes fins a 700 euros més com a complement de residència. El govern espanyol ha aprovat l’acord de compensació per insularitat, proposat per la UGT, que actualitza unes quanties no revisades des de fa 20 anys. L'increment compensa l’elevat cost de vida i serà especialment important a Menorca, Eivissa i Formentera, mentre que a Mallorca les quanties s'equiparen a les que ja percebien els empleats públics destinats a les Canàries.

La inflació a Espanya ha tornat a superar aquest mes de juny l'objectiu que marca el Banc Central Europeu (BCE), tot i que lleugerament, segons dades avançades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'encariment dels carburants per la guerra al Pròxim Orient i, en grau més baix, dels aliments explica bona part de la pujada de preus.

La inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

Els preus de béns i serveis de consum s'han mantingut en conjunt sense canvis aquest mes de maig. Això ha fet que l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida de les famílies) registri aquest mes amb un creixement anual inferior al 2% que es marca com a objectiu màxim el Banc Central Europeu (BCE), segons dades provisionals avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'economia espanyola va mantenir el tercer trimestre d'aquest any el fort ritme de creixement que registra des de l'any passat, segons dades avançades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, l'INE també ha avançat les xifres d'aquest octubre de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies), que mostra com la inflació s'ha situat per segon mes consecutiu per sota dels màxims que marca el Banc Central Europeu (BCE).

Els carburants i, en menor mesura, els aliments han posat fre lleugerament a l'escalada de preus aquest mes de juny. L'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus de béns i serveis que consumeixen les famílies) ha continuat a l'alça, però el ritme de creixement del cost de la vida s'ha moderat aquest mes, segons dades avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L’ARA publica que, segons la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), la meitat de les deu millors universitats de l’estat són catalanes. Al número 1 hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona, al cinc, la Universitat de Barcelona, al sis, la Universitat Pompeu Fabra, al nou la Universitat Rovira i Virgili i al deu, la Universitat Ramon Llull. Ho llegeixo al tren, mentre torno de donar una conferència, justament a l’Autònoma, sobre el meu ofici, el de l’escriptura, per a estudiants.