El filòleg i acadèmic de la llengua Francisco Rico (Barcelona, 1942-2024) ha passat gran part de la seva vida instal·lat en un temps que no era el seu: l'Edat Mitjana i el Segle d'Or. Van ser aquests dos períodes els que va estudiar apassionadament, al mateix temps que va protagonitzar controvèrsies per causes polítiques, com ara els atacs furibunds al "supremacisme" i el "victimisme" independentistes. Rico, que ha mort als 81 anys després de passar deu dies ingressat a l'Hospital de Barcelona, ha estat una de les grans autoritats mundials en l'estudi del Quixot –amb assajos com Tiempos del Quijote (Acantilado, 2012) i l'edició definitiva del text de Cervantes–, però també ha aprofundit en la novel·la picaresca –de Guzmán de Alfarache, de Mateo Alemán, a l'anònim Lazarillo de Tormes– i en dramaturgs com Lope de Vega, de qui va editar El caballero de Olmedo a Cátedra (1984). Encara aquest gener va reunir alguns dels millors estudis sobre una altra de les seves devocions, Francesco Petrarca, poeta i humanista del segle XIV, un dels grans exponents del Renaixement, al volum Petrarca (Arpa).