Diu un coverbo preturístic que dues dones nascudes a la primeria del segle XX s’apuntaren a mitjan anys vuitanta a una excursió en barca amb el club de la tercera edat del seu poble. Sortint del Port de Sóller, voltaren cap a la dreta i quedaren admirades de tan amunt com està la torre Picada. Més endavant se sorprengueren de veure el penyal Bernat, aquell rocam erecte que es tomba cap a la mar. Després passaren a prop de la Illeta i ja, tot d’una, varen ser a l’endret del salt d’aigua de la Costera. Allò que més els sorprengué, però, va ser veure d’enfora, de dins la barca, les oliveres de Cala Tuent i sa Calobra. I, amb aquestes, una diu a l’altra: “Mira tu si la teníem a prop, la mar. I nosaltres dues passàrem la nostra joventut collint oliva dins aquelles marjades!”. I l’altra li respon: “Què vols que et digui? No havia anat mai en barca, i encara no hauria importat que el primer pic hagués estat avui… La mar fa forat i tapa! Saps que n’hi ha d’aigua!”. “Sí, i pensa tu que només veim la de damunt!”, remata la primera.