El Banco Santander va prendre el control del Banesto l'any 1998, però no va ser fins al 2013 que aquest segon va desaparèixer del tot integrat dins el primer. Ara, aquell escenari es podria repetir, però amb el BBVA i el Banc Sabadell com a protagonistes i el motiu és la condició per raons d'interès general que el govern espanyol ha decidit afegir a l'opa hostil. El consell de ministres d'aquest dimarts ha acordat imposar al BBVA mantenir el Banc Sabadell per separat durant tres anys, amb la possibilitat d'ampliar-ho dos anys més, és a dir, durant un total de cinc anys.

Luis de Guindos, avui vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), va ser el primer ministre d'Economia que amb la llei de defensa de la competència de l'any 2007 a la mà va decidir el 2012 elevar una opa al Consell de Ministres ii va al·legar raons d'interès general. Es tractava de l'operació de compra de La Sexta per part d'Antena 3. Era l'únic ministre del rang que podia penjar-se aquesta medalla, fins aquest dimarts a la tarda, quan l'actual ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, decidia fer el mateix en el cas de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell.

Carlos Cuerpo (Badajoz, 1980) genera sovint riallades als assistents a les rodes de premsa posteriors al consell de ministres. “És una molt bona pregunta”, es rendeix quan alguna vegada un periodista ha tocat el moll de l'os. També el va desarmar la seva companya de gabinet, Pilar Alegría, quan li van preguntar si Cuerpo era “mala persona”, tal com va deixar caure la vicepresidenta Yolanda Díaz quan discutien sobre la reducció de la jornada laboral. “Saben aquell refrany que la cara és l’expressió de l’ànima? Doncs jo veig la cara del meu col·lega i algunes expressions no em quadren, eh?”, va dir Alegría, i Cuerpo va esclatar a riure. Carregat de paciència, respon en off the record tots els dubtes que li plantegen els periodistes i no esquiva les declaracions davant els micròfons, a diferència d’altres ministres més al·lèrgics a la premsa.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha aprofitat la seva visita a Barcelona, en el marc del Mobile World Congress (MWC) aquest dimecres, per llançar un missatge de tranquil·litat en cas que el govern dels EUA de Donald Trump aprovi nous aranzels: "Des d'Europa i Espanya no serem ingenus; davant de mesures proteccionistes que s'imposin de manera injusta, protegirem els nostres treballadors, els sectors i la indústria europea i espanyola", ha afirmat.

El govern espanyol ha presentat aquest dimecres la seva proposta d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros mensuals, que ha topat de moment amb el silenci de la patronal i la reclamació dels sindicats d'apujar-lo encara més, mentre que els ministeris d'Economia i Treball s'han encallat en la negociació per la rebaixa de la jornada laboral.

El xoc entre el PSOE i Sumar al govern espanyol escala encara més, amb un desafiament públic creuat. Segons ha denunciat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, en una entrevista a Telecinco, el consell de ministres va vetar aquest dimarts per escrit la tramitació de la reforma per reduir la jornada laboral per la via d'urgència, cosa que allargaria en el temps l'abordatge de la mesura: "Ahir es va respondre ja per escrit al ministeri de Treball que impedeix que l'acord de diàleg social arribi al consell de ministres", ha destacat Díaz. Ara bé, aquesta acusació de bloqueig ha estat desmentida totalment pel ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en una atenció als mitjans: "Volia desmentir per complet aquesta afirmació; des d'Economia el que estem fent és donar prioritat absoluta a aquest projecte", ha aclarit. A més, ha afegit que ho estan fent "garantint que passi el més ràpid possible per tota la tramitació necessària i passi amb totes les garanties necessàries". Sí que ha matisat que han de "treballar tenint en compte totes les realitats que tenim de la nostra economia, de les nostres empreses i de la realitat parlamentària" i que està intentant aconseguir el suport perquè tiri endavant.

La vicepresidenta segona espanyola, Yolanda Díaz, de Sumar, ha elevat el to contra el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, del PSOE, que ahir va mostrar algunes resistències a la reducció de la jornada laboral en tots els sectors, en contra del pacte entre el ministeri de Treball i els dos grans sindicats, al qual no s'han sumat les patronals.

L'economia espanyola no perd el ritme. Tampoc sembla que l'afecti el context de l'eurozona –tot just ara mostra símptomes de creixement, amb un rebot del PIB d'un 0,3% aquest segon trimestre, després d'un 2023 estancada–, ni la ressaca de la crisi energètica i de preus, o la pujada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE). Almenys en termes macroeconòmics. I la raó principal és la sorpresa que, de nou, deixa el sector turístic, però també el consum privat.

Els 3.000 multimilionaris més rics del món haurien de pagar com a mínim un 2% en impostos sobre les seves ingents fortunes per recaptar 250.000 milions de lliures (291.512 milions d'euros) per a la lluita contra la pobresa, la desigualtat i el canvi climàtic. Aquesta és la proposta que han llançat aquest dijous en un article d'opinió a The Guardian els ministres de quatre països del G-20, entre els quals Espanya, representada per la titular d'Hisenda, María Jesús Montero, i el d'Economia, Carlos Cuerpo. Els tres altres països que s'han sumat per ara a aquest manifest són el Brasil, Alemanya i Sud-àfrica.