L'art no es pot entendre sense el joc, sense l'esperit lúdic que motiva els creadors a experimentar amb unes regles i, per què no, a inventar-ne de noves. És la premissa que reivindica aquest any la FiraTàrrega, que del 5 al 8 de setembre portarà 51 propostes escèniques als carrers de la capital de l'Urgell. "No s'hi val venir a seure, demanem que el públic sigui actiu, que jugui i s'impliqui", diu la directora artística de la fira, Anna Giribet. Així doncs, en la programació tindran un paper destacat els espectacles que requereixen la participació del públic i les propostes de companyies locals que treballen a partir d'instal·lacions de joc, com Toc de Fusta i Tombs Creatius. Com és habitual, la fira busca un equilibri entre les produccions internacionals i la defensa dels creadors catalans, especialment de les comarques de Ponent. "Fer la fira a Tàrrega és un acte de resistència –explica la directora executiva, Núria Lloreta, en una entrevista a l'ARA–. No és fàcil acollir un acte massiu amb tant de públic i tants professionals en una ciutat petita. Però va néixer a Tàrrega i aquí la defensarem".

Parelles que comparteixen paraigua sota el xàfec, amics que passegen els seus reflexos pels carrers molls de Barcelona... Malgrat la pluja, uns i altres han fet via cap a la sala La Paloma, al barri del Raval, per celebrar el Sant Jordi (una mica abans d'hora) amb un concert de Mishima en què han participat com a convidats especials els escriptors Jordi Puntí, Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell i Pol Guasch. "Avui tindrem quatre veus privilegiades de la literatura catalana", diu David Carabén, el cantant del grup, al principi de la vetllada. Tot i que va arrencar l'any passat, La nit de les roses ja sembla una tradició perfectament instaurada en els actes literaris de Sant Jordi: bona part del sector cultural hi assisteix fidelment per fer la prèvia abans de passar el dia entre paradetes i activitats. Durant més de dues hores, el públic s'entrega a una festa primaveral que, per damunt de tot, serveix per reivindicar que les lletres de les cançons poden ser literatura i els poemes grans obres sonores.