Les temperatures mitjanes de la superfície de la mar han aconseguit anomalies mai vistes aquest 2025, però, a més, els investigadors del Sistema de Predicció i Observació Costaner de les Balears (SOCIB) han detectat un rècord de "contingut de calor" en capes més profundes i que la tendència d'escalfament és encara major a 500 metres.

Segur que algun amic us deu haver explicat que recorda coses que li van passar quan tot just tenia un any de vida. Altres potser van més lluny i parlen d’experiències anteriors, fins i tot dels primers dies després del part. La ciència fa temps que diu que tot això és fals: el consens és que la ment humana no forma records fins als dos o tres anys (en alguns casos excepcionals podria ser una mica abans). Qualsevol imatge anterior a aquesta data, segurament l’hem construïda a partir del que altres persones ens han explicat, però no pot venir d’experiències pròpies. O sí? Un nou estudi, publicat recentment a la revista Science, qüestiona aquest dogma i proposa que el cervell està preparat per memoritzar des d’abans del que crèiem.

Només 21 mesos separen Marina Brunet de la seva germana petita, l’actriu Alba Brunet, coneguda per haver donat vida a personatges com Justa a Acacias 38, sèrie de TVE; Fina a Sueños de libertad, i per haver presentat Gent de la mar a IB3. Marina va néixer per Nadal del 1991, i Alba, l’octubre de 1993. De petites tenien poquíssima connexió: “No érem les típiques germanes que estaven tot el dia juntes. Érem molt diferents i es notava molt en la relació”. Com es notava? Aquest record ho explica perfectament: “Anàvem a escola juntes, però cada una per una vorera diferent del carrer. Dins el meu cap, jo l’acompanyava, però cadascuna feia la seva vida”.

Hi ha la gran història, la que surt als llibres, la que configura la vida comuna. Ara, aquests dies, amb la mort del papa Francesc, el conclave i l’elecció de Lleó XIV n’hem viscut una pàgina important. Però no és pas d’aquesta història de què vull parlar. Ja n’han parlat a bastament diaris, ràdios i televisions, això que en diuen els mitjans de comunicació. No, vull parlar d’una mena d’història que per mi és tan interessant o més que no pas l’altra. M’agrada dir-ne la història menuda, aquella que enriqueix considerablement la gran, que ens parla de la vida dels homes, més que no pas dels fets. I si ens parla dels fets ho fa per afegir-hi matisos humans, per salvar llocs i costums, per acostar-nos la vida de cada dia. 

(Es recomana llegir el següent article amb la cançó El meu club d’esplai, d’Ossifar, de fons). Llorenç Perelló Rosselló és el batle d’Alaró amb el Partit Popular des de l’any 2019, quan va ostentar el títol de batle més jove de les Balears. Graduat en Llengua i Literatura Catalanes i en Dret per la Universitat de les Illes Balears, actualment és, també, el director de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). Abans d’aquesta intensa activitat política, especialment municipal, Llorenç Perelló va ser, al costat d’un bon grapat d’amics, una peça clau per a la supervivència del club d’esplai d’Alaró, el Cercle.

L’activista Margalida Ramis, de sa Pobla, és la petita de tres germans. Va néixer el 1976, i la seva germana gran, Maria Antònia, és del 1968. Es duen vuit anys. Enmig, hi ha en Pere, del 1970. És la gran qui explica com era de jove Margalida i, des del principi, avança un fet: “La diferència d’edat va marcar distància. Jo tenc molts més records amb en Pere que no amb ella. Així com ens hem fet grans, ens hem acostat. Això sí: a ca nostra, també per als cosins del Marina (restaurant de sa Pobla), sempre ha estat ‘sa nena’, perquè quan va néixer tots érem més grans. I ho ha estat tant, ‘sa nena’, que els dos cosins de Palma, que varen venir després d’ella, en Toni i na Lorena, també li varen dir durant molts d’anys ‘sa nena’”.

Kenneth von Freyhold, de pare alemany i mare finlandesa, va instal·lar-se a Esporles amb la família l’any 1988. Aquell estiu, a la piscina pública del poble, va conèixer alguns al·lotets d’edats similars a la seva. Aleshores, ell tenia vuit anys. Un d’aquests nins amb qui jugava era Vicenç Vidal, diputat actual al Congrés amb Sumar MÉS. L’estiu del 1988 varen convertir-se en els millors amics i, es podria dir, que aquesta categorització ha durat pràcticament fins ara. “Jo no parlava ni català ni castellà. No sé com va passar, però de sobte érem inseparables”, diu Kenneth. “A Mallorca, jo hi tenia poca família. La de Vicenç, quasi em va adoptar. Sempre dic que tenc la mama u i la mama dos. A ca seva, som un més”, fa memòria l’esporlerí.

Amb les mans gastades pels anys i els records, la Lola ens ensenya fotografies plenes de memòria. En una es veuen dues noies en banyador sobre una Vespa. Somriuen a càmera, plenes de joventut i de vida. En l’altra, un grup de nenes davant d’un petit autobús amb el rostre ple d’il·lusió. Aquell dia marxen d’excursió i encara està tot per fer i per descobrir. “Quins temps!”, rememora la Lola, que ara passa l’estona amb el Xavier i la Mari Montse a l’Espai de Gent Gran Carlit, a l’Eixample de Barcelona. Tots tres ens volen explicar com eren aquells estius de la seva infantesa i joventut. Tres històries ben diferents, però que tenen en comú uns mesos de llibertat i descoberta que s’han anat perdent amb el temps.

El cervell és potser l’òrgan més estudiat i menys comprès del cos. La seva complexitat fa que sigui molt difícil entendre tots els detalls de com funciona cada procés que du a terme i, malgrat tot, això és essencial per comprendre l’ésser humà. Per sort, l’adveniment de noves tecnologies que permeten estudiar l’activitat de les neurones ens ha permès fer passes de gegant en els últims anys, però encara queden unes quantes àrees fosques que requeriran molta més recerca. Per exemple, el coneixement que tenim de tot el que envolta la formació i manteniment de records està ple de llacunes importants. Un article publicat recentment a la revista Nature proposa la teoria inesperada que les neurones emmagatzemen informació gràcies al dany que els estímuls elèctrics causen al seu ADN.