El Puig de Sant Pere de Palma fou escenari, també, entre el gener i el setembre de l’any 2002, d’una batalla ciutadana: la dels veïns de la zona, juntament amb altres associacions, per salvar els pins de la plaça de la Porta de Santa Catalina. Batalla que es resolgué amb victòria, ja que, essencialment, aquest petit bosc urbà ha arribat fins als nostres dies.

Miquel Oliver, responsable de l’empresa de treballs forestals que du el seu nom, acaba de fer net un pinar a la serra de Tramuntana i explica que la vegetació passava fins a tres metres per damunt del seu tractor, un dels grans, de més de tres metres i mig d’alçària. “Imagina’t el que hi havia”, comenta “així i tot, ha vingut una persona a queixar-se, del xalet del costat, perquè estàvem fent net el pinar, i jo li he dit que el que ha de fer és donar gràcies a Déu que el veí ens ha contractat perquè t’haurà salvat el xalet si hi ha un incendi”, assegura. Oliver coneix profundament la Serra, ja que la treballa tant com a pagès com amb la seva empresa de gestió forestal i no entén aquestes queixes perquè “la realitat és que la Serra està abandonada i hem de començar a entendre que si hi ha un pinar, ha d’estar net, i més si és devora les urbanitzacions. Quan veuen un incendi per la tele tothom plora, però quan fas net molta gent no ho vol entendre”, explica preocupat.