Actualment, la malvasia de Banyalbufar és una varietat de raïm que es pot trobar a diferents vins de Mallorca. Produeix uns vins d'un intens color daurat, molt aromàtics. Però fins fa 20 anys la realitat era ben diferent: va entrar en declivi, precisament als anys vint del segle passat, i va quedar relegada a petites parcel·les als marges de les finques. "Si no tens mercat, no tens producte", explica el catedràtic de Fisiologia Vegetal de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Hipólito Medrano Gil (La Rioja, 1950) a l'ARA Balears. "Com va passar amb l’ametler, que ha estat afectat per la xylella després de ser oblidat per no ser un producte rendible, aquesta vinya es va substituir per cultius com la patata i la tomàtiga de ramellet", diu el científic. Per això, diferents virus varen afectar aquest raïm massivament, el més greu d'ells el RGW (sigles en anglès).

Quan era petit mirava les etiquetes de les botelles de vi que l’oncle, que fa feina a una bodega de Catalunya, duia als sopars de Nadal. També escoltava encuriosit les converses que els familiars entablien asseguts a la taula quan el tastaven. Toni Vall (ses Salines, 2000) considera que és una persona que posa “força ambició i moltes ganes” a tot allò que li agrada. Volia ser treballador social “pel fet de veure que pots ajudar la gent d’alguna manera”. Tot i això, tenia clar que volia fer feina “al camp, a l’aire lliure, no entre quatre parets” i va apostar per estudiar Geografia, fins que la pandèmia el va fer reinventar i començar a formar-se en la vitivinicultura.

Eloi Cedó Perelló (Tivissa, 1982) va néixer i créixer en un poble de 1.000 habitants que dóna nom a un dels termes més extensos de Catalunya, el més gran de la comarca de Tarragona. A casa seva ningú no tenia carnet fins que el seu germà gran se’l va treure, així que no podien anar molt lluny. Son pare era pintor de parets i li agradava molt la muntanya. “Em va ensenyar molt de bolets, d’herbes medicinals i plantes comestibles”. Potser d’aquí li ve aquesta mena de rusticitat desacomplexada i desimbolta que en el seu cas és pura adaptació al terreny. De la seva mare en va heretar la sentimentalitat. “Sempre m’ha al·lucinat com una gent tan senzilla i sense formació tenia una intel·ligència emocional tan brutal”, diu. Des que va deixar el celler 4 Kilos, fa els seus propis vins, sempre naturals. Una producció limitada per un condicionant autoimposat: poder treballar tot sol.