Una de les coses més boniques de participar en la diada de Sant Jordi des del taulell de les signatures és veure amb els teus propis ulls l’impacte que la nostra festa provoca en els autors estrangers que la viuen per primera vegada. En alguns casos es tracta d’escriptors o escriptores avesats a èxits de públic arreu del món, però crec que per moltes fires del llibre que hagis vist, la celebració ciutadana i transversal de Sant Jordi, la transformació de tota una ciutat, els impacta de debò.

Després de quatre anys desplaçada a la Devesa per culpa de la pandèmia, la diada gironina de Sant Jordi ha tornat a celebrar-se a l’emplaçament clàssic de la Rambla i la plaça Catalunya, que s’han omplert de gom a gom des de ben d’hora. Recuperar la tradició al nucli antic era una demanda expressa de llibreters i paradistes de Girona, perquè, en l'última edició al parc de plataners, ja sense mascareta ni restriccions, tot i gaudir de més espai a l’aire lliure, van patir molt amb la solana, el vent i la pols.

Tothom a cor: mira que hi ha hagut dies perquè plogués, i s’ha de posar a ploure per Sant Jordi! Estàvem tenint un abril massa eixut i justament aquesta setmana és quan comença un canvi de temps que es veu que ha de ploure seguit seguit tot el que no ha plogut durant el mes. Tant de bo. Aquest any és molt difícil no anar amb la pluja. Aquest dilluns a la tarda, la vigília era desoladora al centre de Barcelona, perquè a estones va caure un bon xàfec, amb pedra petita inclosa, sobre les parades, tendals i carpes a mig muntar i era impossible treure els llibres de les caixes. Però a aquestes alçades de la tempestuosa relació (acudit o facècia) del 23 d’abril amb la meteorologia, ja hauríem de saber que per Sant Jordi se surt de casa plorats, equipats i mirant el cel per si de cas. I si havíem habilitat un pressupost per a llibres, gastem-lo igual un altre dia, que els llibres no desapareixen. 

En La carrera del llibertí, una de les òperes més convencionals d’Ígor Stravinski, trobem un moment angoixant. Tom Rakewell vol iniciar-se en una nova vida plena d’excessos. Seduït per l’ombra allargada del diable, respon diverses qüestions sobre la bellesa i el plaer fins que arriba una pregunta que el deixa petrificat. El diable li demana què és l’amor i Tom exclama “L’amor! Aquesta paraula admirable és com un carbó encès. M’abrasa els llavis, m’infon temor a l’ànima”. Rakewell hauria de poder oferir una definició de l’amor, però es queda emmudit. No sap com aïllar la seva essència, abastar els seus matisos. Alguna cosa li ho impedeix. És aleshores quan s’adona que tenim un problema amb l’amor: la paraula és com un carbó que ens crema els llavis quan volem dir què és.

Una de les experiències més gratificants que podem tenir és estar enamorats i estimar algú. Quan estimem de debò desitgem passar tant de temps com sigui possible al costat de la persona estimada i, quan no la tenim al costat, l’enyorem. I si ens sentim rebutjats, durant un temps encara la desitgem amb més força. Poetes de tots els temps han lloat l’amor i planyut el desamor. Tanmateix, a escala cerebral l’enamorament funciona, literalment, com una addicció. L’amor romàntic intens és una de les substàncies més addictives de la Terra.

Any a any, Sergi Pàmies (París, 1960), lector, escriptor i cronista, ha descrit i protagonitzat gairebé quatre dècades de Sant Jordi. Té tota l’autoritat moral i intel·lectual per analitzar, en aquesta conversa, com ha evolucionat el Dia del Llibre fins a convertir-se en el que, segons ell, és ara: “Un pessebre vivent gegant”. Aquest dimarts tornarà a ser un dels autors més sol·licitats, amb el seu últim llibre de contes, el celebrat A les dues seran les tres, però ell pateix per la pluja i, sobretot, per les peces del pessebre que, disposades a signar, no signaran cap llibre.

Any a any, Sergi Pàmies (París, 1960), lector, escriptor i cronista, ha descrit i protagonitzat gairebé quatre dècades de Sant Jordi. Té tota l’autoritat moral i intel·lectual per analitzar, en aquesta conversa, com ha evolucionat el Dia del Llibre fins a convertir-se en el que, segons ell, és ara: “Un pessebre vivent gegant”. Aquest dimarts tornarà a ser un dels autors més sol·licitats, amb el seu últim llibre de contes, el celebrat A les dues seran les tres, però ell pateix per la pluja i, sobretot, per les peces del pessebre que, disposades a signar, no signaran cap llibre.

Immanuel Kant (1724-1804) va néixer ara fa tres-cents anys a la ciutat aleshores prussiana de Königsberg, de la qual amb prou feines es va moure durant els seus gairebé 80 anys de vida. L'únic que va conèixer la seva intimitat va ser Martin Lampe, el criat que el despertava cada dia a tres quarts tocats de cinc del matí, amb tres trucs a la porta i un crit invariable: "Ja és l'hora!". Quan no donava classes a la Universitat de Königsberg –de la qual no va ser catedràtic fins als 46 anys–, Kant treballava en algun dels llibres que van fer trontollar i ampliar camps de la filosofia com l'epistemologia, l'ètica i l'estètica.

Documentals, un pas per Netflix, reportatges a la televisió, hores de tertúlies a les ràdios, portades i més portades als diaris... i també llibres. El fenomen mediàtic del Girona no té aturador i, per descomptat, traurà el cap per Sant Jordi. Entre els milers de llibres que desfilaran per les parades en un dia tan assenyalat com aquest hi haurà espai per continuar consumint tot el possible respecte a un club que l'està fent grossa i que aquest dissabte rep el Cadis (21 h, DAZN) ple de desig per mantenir el seu pas ferm cap a la Lliga de Campions per primera vegada.

Ja és mala sort que, amb tanta sequera, tantes piscines - refugis climàtics a disposició, i tantes dessaladores flotants, toqui precisament que plogui els dies assenyalats. És el que es preveu per Sant Jordi. Si es confirma, començarem a pensar que la meteorologia treballa en contra de la lectura. Com si fos una feina que calgués fer. El cas és que, si les previsions no fallen (les previsions és possible que fallin, que per això són previsions), ens podem trobar amb un altre Dia del Llibre ple de paper mullat. No hi ha pitjor combinació que l’aigua i el paper. M’equivoco. És pitjor la de psicòpata i més votat, o la de Junta Electoral i Ciutadans. Encara que la de l’aigua i el paper no es queda curta, no va primera al rànquing de males combinacions. Però, esclar, ara l’aigua sí que va per davant de tot. Volem aigua. Necessitem aigua. Així que no podem ni proposar fer una d’aquelles tries nefastes de l’estil: "Qui estimes més, la mare o el pare?" (i/o totes les combinacions existents en la diversitat familiar actual). Per cert, encara hi ha persones adultes que ho pregunten a les criatures. I després ens exclamem de l’educació a les escoles. Espera, que em desvio. L’aigua i Sant Jordi. Fatal. Hauria de ploure abans i després. Però el 23 d’abril quedar alliberat. Això que la climatologia sigui tan capritxosa i el canvi climàtic tan inclement és molt injust. Encara que si hi aportem un punt de vista excepcionalment optimista, potser la pluja servirà per no parlar dels llibres més venuts sinó dels que s’han mullat menys. 

Som a les vigílies de Sant Jordi i gairebé tot el país –gràcies a Déu, sempre hi ha dissidents– es disposa a recrear aquest miratge anual del dia que semblem un país més culte, civilitzat i sensible del que som en realitat.

Des de Les bruixes de Roal Dahl fins a les històries d'Isadora Moon, passant per Els cinc van de càmping d'Enid Blyton o Hotel Winterhouse de Ben Guterson. El primer llibre que comenten els quinze nens i nenes que conformen el club de lectura infantil de la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona l'han escollit ells i se l'han hagut de llegir de la primera a la segona sessió. Entre els títols, hi ha novetats i clàssics, però també grans descobertes i edicions més comercials. Hi ha gustos per a tot, i per això, de fet, es fa aquesta activitat. Cadascun dels participants presenta el llibre als seus companys i el puntua. Els que més interès –i rialles– generen són els més escatològics, però tots els serveixen per parlar de llibres en un entorn no escolar i, així, conèixer nous autors i noves històries.

La Cambra del Llibre de Catalunya acaba de penjar la llista de llibres més venuts durant la setmana prèvia a Sant Jordi en ficció, no-ficció i llibre infantil i juvenil, en català i castellà.