Amb la fi de la guerra que Donald Trump s'ha afanyat a batejar com "la dels dotze dies", tots els països s'han reivindicat guanyadors del conflicte i tant els Estats Units com Israel s'han enorgullit d'haver aconseguit l'objectiu pel qual van justificar els atacs contra l'Iran: impedir que Teheran tingui la bomba nuclear. Però fins a quin punt ha quedat malmès el programa nuclear iranià? Es pot donar per destruït com presumeix el president nord-americà?

Durant més de dues dècades, els analistes de l’Orient Mitjà han especulat sobre les conseqüències que tindria un atac a les instal·lacions nuclears iranianes, una vella amenaça de Washington i Tel-Aviv. L'opinió majoritària sempre havia sigut que un atac d’aquesta naturalesa incendiaria la regió sencera i provocaria una gran guerra de conseqüències imprevisibles. Tanmateix, tots els càlculs i els equilibris a la regió han canviat després dels atacs del 7 d'octubre a Gaza, ja que la xarxa d’aliats que Teheran havia anat construint des dels anys vuitanta per protegir-la d’un atac està ben foradada.

Han passat sis mesos des de la caiguda de Bashar al-Assad i Síria continua atrapada entre l’esperança i el col·lapse. Ahmad al-Sharaa, exlíder de la milícia d'Hayat Tahrir al-Sham, encapçala ara un govern provisional que intenta donar estabilitat a un país devastat. Tot i que no té legitimitat constitucional, compta amb un cert suport internacional i ha enfocat els seus esforços en trencar l’aïllament diplomàtic i atreure inversions per impulsar la reconstrucció.

Els Estats Units i l'Iran s'han reunit aquest dissabte a Masqat, la capital d'Oman, en una primera ronda de contactes per mirar d'arribar a un nou acord sobre el controvertit programa nuclear de Teheran. La trobada, la primera negociació oficial que mantenien en set anys, ha durat dues hores i les delegacions de tots dos països n'han sortit amb el compromís de tornar a reunir-se la setmana que ve.

Israel es prepara per incorporar la ciutat de Rafah i zones del voltant a la "zona coixí" que està ampliant al llarg de la frontera, segons ha publicat aquest dimecres el diari israelià Haaretz, que cita funcionaris de l'exèrcit en condició d'anonimat. En concret, les forces armades hebrees tenen intenció d'absorbir la zona entre el corredor Philadelphi, que fa frontera amb Egipte, i el corredor Morag, un corredor que ha creat l'exèrcit i que travessa terres agrícoles entre Rafah i Khan Yunis. Això suposaria una àrea que ocupa una cinquena part de la Franja de Gaza –uns 75 quilòmetres quadrats–, on abans de la guerra vivien més de 200.000 palestins.

Quan te’n vas a dormir sentint que l'Iran acaba d’enviar centenars de drons i míssils contra Israel, et trobes que tota la teva realitat immediata, sigui la teva feina d’avui o els plans per a les vacances, fa un salt d’escala i esdevé més relativa i més petita, igual com els passa a les eleccions basques i a les catalanes, que queden reduïdes a la categoria de gota invisible en l’oceà de les preocupacions de la política internacional. Fins i tot la crònica previsible de la precampanya electoral, i ja no diguem el neguit perquè s’acosta l’hora de la Champions, passen a ser una agradable assegurança que alguns elements de la vida senzilla continuaran existint, de moment.