El llançament del gran model de llenguatge xinès DeepSeek-R1, amb les seves impressionants capacitats i el seu baix cost de desenvolupament, va commocionar els mercats financers i va donar peu a parlar d'un moment Sputnik en la intel·ligència artificial. Però que un model xinès potent i innovador arribi a igualar els productes nord-americans no ens hauria de sorprendre. És el resultat previsible d'un gran fracàs de la política nord-americana i occidental, del qual la mateixa indústria de la IA té gran part de culpa.

Les incerteses provoquen inseguretats. I les inseguretats incentiven els autoritarismes. En una primera etapa sembla que hi haurà una congruència entre les orientacions econòmiques i de poder de la Casa Blanca i la cort dels magnats empresarials que li donen suport: les Set Magnífiques (The Magnificent Seven) del nou imperialisme tecnològic (Meta, Apple, Microsoft, Alphabet, Nvidia, Amazon, Tesla).

Després del llançament, el 20 de gener, de DeepSeek R1, seguit per l'enorme caiguda de les accions de la fabricant de xips Nvidia i marcats descensos en les valoracions d'altres empreses tecnològiques, alguns van parlar d'un "moment Sputnik" en la cursa sinoamericana per la supremacia en intel·ligència artificial. Tot i que és cert que a la indústria nord-americana de la IA li calia una sacsejada, el que ha passat planteja algunes preguntes complexes.

La lluita per la supremacia global al segle XXI es disputa entre la Xina i els Estats Units i, com ha passat al llarg de la història, el domini tecnològic és clau per aconseguir-la. Ara no es tracta de la pólvora, sinó dels xips. I, de sobte, irromp DeepSeek. I l'amable i fins ara desconeguda balena xinesa de color blau s'escampa pel món digital i crea el pànic borsari –i tecnològic– entre els Set Magnífics de la indústria: Alphabet, Amazon, Apple, Meta Platforms, Microsoft, Nvidia i Tesla.

Mai en un sol dia s’havien perdut tants diners a la borsa. La start-up xinesa DeepSeek ha aparegut al mercat aquesta setmana i ha revolucionat un ecosistema, el de la intel·ligència artificial (IA), dominat fins ara pels EUA. La primera gran afectada ha sigut Nvidia, que no només tenia l’hegemonia dins dels algoritmes, sinó que s’havia posicionat com l’empresa internacional amb més valor. Des dels EUA s’havia prohibit vendre a la Xina els xips més potents, intentant evitar així la competència dins dels xats intel·ligents o la carrera militar. Però, com en tantes altres regulacions, l’efecte ha estat el contrari a l’esperat: en comptes de desmoralitzar-se amb els xips de segona generació amb què havien de treballar, els creadors xinesos es van motivar encara més: ara veureu del que som capaços. I, almenys a primera vista, des del continent asiàtic sembla que s’ha guanyat no només en capacitat, sinó també en eficiència. Amb una inversió dràsticament menor, DeepSeek ha aconseguit competir a la mateixa lliga que ChatGPT i, sorprenentment, amb més transparència, al ser de codi obert. Canvien les regles del joc i la competència tecnològica a escala global. Però quin paper pot jugar Europa en aquest escenari?

La Xina gaudeix del triomf de la tecnologia d'intel·ligència artificial sobre els gegants nord-americans. L'empresa DeepSeek s'ha convertit en tota una heroïna nacional, en l'exemple de com una petita empresa amb poc capital pot vèncer les molt ben finançades tecnològiques dels Estats Units. També és tot un missatge que les sancions comercials a la Xina per frenar-ne el desenvolupament impedint a les seves empreses accedir als xips més avançats no són efectives. DeepSeek ha esdevingut un rival del famós ChatGPT de l'estatunidenca OpenAI. I, a més, és més competitiu: és gairebé un 90% més barat i sembla igual d'eficient.

La irrupció de DeepSeek, el ChatGPT xinès, ha fet tremolar les borses nord-americanes per l'amenaça que suposa als seus homòlegs dels EUA. Sense anar més lluny, el gegant dels microprocessadors Nvidia es desplomava a l'obertura dels mercats més d'un 12%. A mitja jornada, les pèrdues han arribat a enfilar-se un 17% i ha tancat la sessió lleugerament per sota (-16,85%), amb pèrdues durant el dia d'uns 566.000 milions de dòlars en capitalització, l'equivalent a uns 540.000 milions d'euros. Es tracta de la pèrdua més gran de valor en borsa d'una companyia en un sol dia.

Nvidia dissenya la majoria dels xips avançats que alimenten la intel·ligència artificial, i això l'ha convertit en una màquina de guanys que produeix beneficis sorprenents que han impulsat tota la borsa. L'últim any les accions de Nvidia han pujat un 150% i han ajudat a alimentar el guany de gairebé el 25 % de l'índex S&P 500. No obstant això, a partir de finals d'agost, a mesura que l'aura enlluernadora que envoltava Nvidia dequeia, el mercat va patir.

Les accions del fabricant de xips dels Estats Units Nvidia van tancar dimarts amb una davallada del 7%, després que la venda de títols del grup es reactivés com a resposta a una sèrie d'informes publicats aquesta setmana sobre els guanys esperats de les grans empreses tecnològiques, segons explica aquest dimecres el Financial Times. Aquesta reculada arriba en un moment amarg per a la companyia. La multinacional de Silicon Valley, que és el principal proveïdor dels processadors necessaris per construir sistemes d'intel·ligència artificial (IA), ha caigut més d'un 20% des que el mes passat es va convertir breument en l'empresa més valuosa del món. Així doncs, en aquest temps Nvidia ha reduït la seva capitalització de mercat en gairebé 750.000 milions de dòlars.

"El que està passant amb Nvidia en l'era de la intel·ligència artificial (IA) és el mateix que va passar amb les pales quan hi va haver la primera febre de l'or". Així defineix el professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF) Xavier Brun el fenomen que hi ha hagut aquest darrer any amb la tecnològica nord-americana, que s'ha evidenciat encara més aquestes últimes setmanes, quan Nvidia ha superat en capitalització Apple i Microsoft i s'ha convertit en l'empresa més valuosa del món.

Els rics són diferents dels altres. Tenen més diners i, a la majoria de llocs, paguen molts menys impostos. Seguint una definició àmplia del concepte d'ingressos que combina el consum i els canvis en el patrimoni net d'algú, els més rics dels Estats Units paguen només uns quants cèntims per cada dòlar de la seva fortuna. Darrerament, aquestes fortunes han augmentat gràcies a un mercat de valors en augment.

John Sturges va dirigir el 1960 el western Els set magnífics, que tenia per subtítol “Van lluitar com set-cents”. Eren, cordeu-vos els cinturons, Steve McQueen, James Coburn, Horst Bucholtz, Yul Brynner, Brad Dexter, Robert Vaughn i Charles Bronson. Avui les set empreses magnífiques són les cinc grans plataformes tecnològiques (BigTech) Apple, Microsoft, Alphabet (Google), Meta (Facebook) i Amazon, a les quals s'hi ha afegit Tesla i el fabricant de xips avançats NVIDIA. Aquestes empreses van generar més del 60% de la pujada de vora el 25% de l’índex borsari S&P 500 als EUA l’any 2023, del qual tenen prop del 30% de la capitalització. El seu dinamisme explica també la discrepància de retorns amb la borsa europea.