Des de fa alguns anys les marques xineses han desembarcat a Europa. A diferència dels fabricants tradicionals del Vell Continent i dels Estats Units, les marques xineses són relativament desconegudes a Occident, i per això els grans conglomerats industrials del gegant asiàtic han optat per adquirir noms de fabricants europeus tradicionals per ressuscitar-los i fer reviure l’antiga esplendor del seu nom, com en el cas de la marca MG. En altres ocasions, però, les marques xineses proposen noms nous amb reminiscències locals, com el cas d’Ebro, o directament importades de la Xina, com en el cas d’Omoda o BYD.

MG és una marca de cotxes anglesa, amb seu a Birmingham, fundada l’any 1924, però que va passar per moments econòmics complexos després de la Segona Guerra Mundial, fins al punt de ser absorbida per BMC (British Motor Corporation) l’any 1952. MG (acrònim de Morris Garage) mai va acabar de remuntar el vol, i a inicis dels anys 60 del segle passat va ser comprada per Jaguar, formant un gran grup de fabricants automobilístics anomenat MG Rover que va fer fallida durant els anys 90, passant a integrar-se fins del grup BMW a finals del segle passat.

Els vehicles importats s'estan acumulant als ports europeus, que s'estan convertint en “aparcaments” mentre els fabricants i distribuïdors d'automòbils lluiten contra una desacceleració de les vendes i colls d'ampolla logístics, inclosa la manca de camioners, segons explica aquest dimarts el diari britànic Financial Times. Els executius de la indústria portuària i automobilística han assenyalat l'acumulació de cotxes elèctrics xinesos com una de les principals causes del problema, i algunes empreses reserven espais sense sol·licitar transport posterior. En altres casos, els fabricants d'automòbils en general tenen dificultats per encarregar camions a causa de la manca de conductors i equips per moure els vehicles.