Que Sant Jordi ha agafat volada els darrers anys és un fet que es constata cada 23 d’abril a Palma. Si l’any passat s’hi estrenaven dos caparrots que en confirmaven el caràcter de festa tradicional, enguany la festa ha començat gairebé una setmana abans amb una fira prèvia a les barriades de Ciutat. Tanmateix, però, l’embranzida del Dia del llibre s’ha conegut també fora de Palma: arreu de les Balears són nombroses les llibreries que des de febrer preparen un dels dies més importants de l’any.

Palma viu aquest Sant Jordi una edició amb més espais, més activitats i la incorporació de les floristeries. Sota el lema ‘Sant Jordi, llibres i roses arreu’, la diada fa enguany una passa més en la seva expansió i aposta per arribar a més punts de la ciutat.

Júlia Mérida (Inca, 1995) és llicenciada en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a l'institut de Felanitx. Apassionada de la lectura i podcaster d'èxit, ara estrena club a Manacor, aquest dijous a la llibreria Món de Llibres i amb Les gratituds, de Delphine de Vigan (Edicions 62, 2021), com a pedra de toc per un pròsper camí de lletres comunitàries. En parlam una estona.

Quart Creixent ha fet aquest dijous la presentació pública de la seva incorporació al projecte de suport a les llibreries independents impulsat per Abacus i La22 de Girona. L’acte, celebrat a la seu de l’establiment, ha aplegat un centenar de persones i ha fet valdre el paper central de les llibreries independents en la vida cultural de l’illa i del país. La iniciativa ja havia estat anunciada prèviament i aquest dijous s’ha mostrat de manera oficial a la comunitat.

Les biblioteques han tornat a primera plana de l’actualitat i ho han fet, una vegada més, per raons que poc o res tenen a veure amb la seva funció ni amb el seu funcionament. La darrera és l’informe que farà l’Ajuntament de Palma –a proposta de Vox i amb el suport del Partit Popular– per saber quants llibres del catàleg municipal són en castellà i quants en català. Segons el partit d’extrema dreta, els primers es trobarien en minoria a les biblioteques de Ciutat, especialment a la secció infantil i juvenil, una anomalia que s’hauria de corregir, diuen, en benefici dels drets lingüístics dels usuaris. És el mateix argument que ha fet servir el PP per incloure el castellà als certàmens literaris, per garantir “la llibertat dels autors locals” que s’hi vulguin presentar, si bé dels sis guardons en castellà convocats als Ciutat de Palma des del 2023 cap no ha recaigut en un autor local, només un de cinc en el cas dels Premis Mallorca.

Abacus tanca la seva botiga a Palma amb la voluntat de concentrar l’activitat a l’illa a través de la històrica llibreria Quart Creixent i reforçar així "una llibreria independent amb arrelament, trajectòria i compromís cultural". Segons han detallat a través d'un comunicat, aquesta decisió coincideix amb la incorporació de Quart Creixent al projecte liderat per Abacus Cooperativa i La22, una iniciativa de suport a la xarxa de llibreries independents.

Vaig baixar les escales de l’avió i vaig creuar la terminal fins a la cinta d’equipatges gairebé sense separar la vista del llibre que sostenia entre les mans. Vaig seure directament a terra perquè volia saber com acabava Ensayo sobre la ceguera, la meravella distòpica de Saramago. No vaig posar pegues a la puntuació heterodoxa, perquè estava immers en aquella sensació indescriptible de quan un llibre t’agafa per la camisa i et du on vol. Quan vaig recuperar la consciència i vaig tancar la solapa, la meva maleta era l’única que feia voltes en un etern retorn. Vaig sentir el buit, acompanyat de la necessitat de trobar un altre llibre capaç de generar-me aquella connexió; la que se sent amb una pel·lícula, una sèrie, un disc o una obra d’art.

L’any 2019, la menorquina Natalia Castro (Maó, 1989) publicà un tuit on deia que, en cas d’arribar la fi del món, ella la viuria preparant una tesi sobre l’apocalipsi. I va ser justament durant el confinament de l’any següent quan va acabar una investigació que ha derivat en La fiesta del fin del mundo, el darrer premi Anagrama d’assaig. Qui és professora de la Universitat de Princeton hi fa un repàs de la configuració social dels darrers vint anys a l’estat espanyol des de perspectives urbanes, històriques i culturals, travessades totes elles per la concepció apocalíptica. Eurovegas, el 15-M i el covid explicats a través de Susan Sontag, Mad Max i l’obra de teatre Banqueros vs. zombis, entre d’altres.

L’arribada de setembre implica el canvi gairebé per complet dels aparadors de la majoria de llibreries de les Balears: l’allau de títols nous que arriben amb motiu de la Setmana del Llibre en Català, esdeveniment que a Palma tindrà lloc del 17 al 21 de setembre als jardins de la Misericòrdia, creix any rere any, si bé encara és lluny de l’onada inabastable que arriba per Sant Jordi. Entre elles, són també cada vegada més les que tenen vincle amb les Illes, sigui per l’autor, per l’editorial o per la temàtica, que confirmen la bona salut de la literatura feta a l’Arxipèlag. Aquesta n’és la tria de l’ARA Balears, feta entre les desenes de novetats que ompliran, un any més, els aparadors d’aquest esdeveniment literari.

Els jardins de la Misericòrdia, acabats de renovar, albergaran del 17 al 21 la 36a Setmana del Llibre en Català 2025, organitzada pel Gremi de Llibreters de Mallorca i en la qual les editorials mallorquines tindran expositor: Editorial Moll, Lleonard Muntaner Editor, AdiA Edicions i El Gall Editor.

Són molts els que aprofiten les vacances per endinsar-se en lectures de tota casta, siguin les darreres novetats que acaben d’arribar a les llibreries o els clàssics que tenen pendents de fa anys. I si bé les vies habituals per escollir lectura per a l’estiu continuen funcionant, com demanar consells als llibreters, en els darrers temps ha pres força la consulta de Goodreads, plataforma que disposa de més de 150 milions de membres d’arreu del món que puntuen i valoren els llibres que llegeixen.

Són nombrosos els exemples de novel·les, poemaris i còmics que no només s’han ubicat a l’entorn més proper de l’autor, sinó que s’han emprat per reflexionar sobre aquests escenaris des de perspectives molt diverses, com poden ser els casos de ‘39° a l’ombra’ d’Antònia Vicens, el gruix de l’obra poètica de Miquel Costa i Llobera i ‘Històries del barri’ de Gabi Beltran i Bartomeu Seguí. Tot i això, també n’hi ha que han decidit, en un moment o un altre, sortir del context local i ubicar les seves obres en coordenades que, aparentment, poc o res tenen a veure amb les Illes.

Aquest dijous, 10 de juliol, un bon grapat d’al·lots joves feien coa a les sis de l'horabaixa a la llibreria Drac Màgic de Palma. No era per comprar la darrera novetat editorial ni per conèixer cap autor o autora de moda. Era per escoltar una conversa sobre un clàssic de la literatura mallorquina en català, Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga. Molts, segurament, no s’ho haurien cregut si a l’institut els haguessin dit que serien allà, i no a la platja, un dia d’estiu. Però aquest és l’efecte Club Tàndem. Juliana Canet (Cardedeu, 1999) i Marina Porras (Rubí, 1991) són les conductores d’aquest programa multiformat de 3Cat sobre literatura que ha volgut rompre la barrera de la televisió i del pòdcast per fer, a més, un club de lectura des de diferents llibreries d’arreu de Catalunya. Després d’emetre'n el vuitè i darrer episodi, centrat en la figura de Villalonga, Canet i Porras han tancat aquesta primera temporada a Palma, on han avançat que hi tornaran per parlar sobre Blai Bonet en la segona temporada del programa, que ja preparen. 

El darrer llibre de Gabriel Janer Manila, Galeria de solituds, podria ser també la darrera novel·la que publica. Ni l’autor ni l’editorial, Nova Editorial Moll, volen engrunar-se els dits amb l’afirmació, conscients de com ha estat de prolífic fins ara l’autor de Els alicorns i Han cremat el mar, entre molts d’altres. Tot i això, però, l’escriptor reconeix que no en té cap de començada, si bé afirma que té un relat entre mans de l’estil de Jaguar. On els adverbis moren de por, la seva anterior publicació. “Encara hi he de fer una mica més de feina, però no té res a veure amb això. No sé si en podré envestir cap altra, de novel·la”, assegura. El mateix llibre, de fet, té cert aire de comiat, de voler fer un repàs complet i final –i amb focs artificials, com si fos un final de festa– de la història recent de les Balears. “Som un dels pocs fragments que queden del paradís, on els camps eren benèvols i les terres, pròdigues, però els homes, insaciables”, s’hi pot llegir.

A la llibreria Dictum, que Shahzaib Khan (conegut per tothom com en Miquel) va obrir fa cinc anys on les grans naus del polígon industrial de Banyoles limiten amb el senyorial barri vell de la població, les prestatgeries plenes de llibres retornen el llibreter d’origen pakistanès a la seva infància al Caixmir, on va néixer. Fill d’una mestra i un cap de policia, en Shahzaib recorda que casa seva era plena de llibres i que el sorprenia que a les cases dels seus amics als prestatges només hi hagués objectes decoratius. "Que no llegeixen, en aquesta casa?", li preguntava a la seva mare, a qui deu la seva afició a la literatura. En lloc de dur-lo a ell i als seus germans al parc a jugar, la mare els portava a clubs de lectura, al cinema o a veure un espectacle.

Quan es vol prendre el pols al món del llibre, la primera opció sol ser adreçar-se a les llibreries. Al cap i a la fi, els llibreters són els que estan en contacte amb els destinataris finals, els lectors. Ara bé, ells també són el darrer esglaó d’un llarg procés que ha viscut canvis molt significatius en les darreres dècades. El fet que avui dia es publiqui més que mai –segons el Ministeri de Cultura, a Espanya l’any 2024 es varen publicar més de 89.000 novetats, 30.000 més que fa vint anys– ha tingut conseqüències tant en el funcionament de les editorials i dels distribuïdors, com per als mateixos autors. A les portes de la Fira del Llibre de Palma, que s’inaugura el pròxim divendres 30 de maig, la resposta a la pregunta que fa temps que planeja com una ombra sobre el sector –hi ha un excés de publicacions?– és complexa i varia molt en funció de l’interlocutor.