Hi ha cuines que no només alimenten, sinó que expliquen qui som: les que es transmeten en silenci, de generació en generació, i que viuen en la memòria abans que als llibres de receptes. D’aquest fil invisible parteix Una cuina a cada casa, el llibre de Pau Gómez Calvo, que combina records, receptes i reflexió per reivindicar un llegat domèstic que, segons l’autor, es troba en plena transformació.

L'escriptor barceloní Ricard Ruiz Garzón ha estat proclamat guanyador del XLV premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya 2026 per l'obra Trenta pares vaig tenir (i encara me'n queden dos), una novel·la adreçada a lectors d'entre 8 i 14 anys que combina humor, fantasia i reflexió sobre la família.

Joan Carles March Cerdà (1960) és doctor en Medicina i actualment professor a l'Escola Andalusa de Salut Pública, de la qual va ser director. És un dels metges illencs més mediàtics. Aquest pollencí establert a Granada acaba de publicar Más de 11 vidas, un recull del testimoni de persones amb intents suïcides, familiars i supervivents, a més d'experts en la matèria.

Que Sant Jordi ha agafat volada els darrers anys és un fet que es constata cada 23 d’abril a Palma. Si l’any passat s’hi estrenaven dos caparrots que en confirmaven el caràcter de festa tradicional, enguany la festa ha començat gairebé una setmana abans amb una fira prèvia a les barriades de Ciutat. Tanmateix, però, l’embranzida del Dia del llibre s’ha conegut també fora de Palma: arreu de les Balears són nombroses les llibreries que des de febrer preparen un dels dies més importants de l’any.

Palma viu aquest Sant Jordi una edició amb més espais, més activitats i la incorporació de les floristeries. Sota el lema ‘Sant Jordi, llibres i roses arreu’, la diada fa enguany una passa més en la seva expansió i aposta per arribar a més punts de la ciutat.

Júlia Mérida (Inca, 1995) és llicenciada en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a l'institut de Felanitx. Apassionada de la lectura i podcaster d'èxit, ara estrena club a Manacor, aquest dijous a la llibreria Món de Llibres i amb Les gratituds, de Delphine de Vigan (Edicions 62, 2021), com a pedra de toc per un pròsper camí de lletres comunitàries. En parlam una estona.

Quart Creixent ha fet aquest dijous la presentació pública de la seva incorporació al projecte de suport a les llibreries independents impulsat per Abacus i La22 de Girona. L’acte, celebrat a la seu de l’establiment, ha aplegat un centenar de persones i ha fet valdre el paper central de les llibreries independents en la vida cultural de l’illa i del país. La iniciativa ja havia estat anunciada prèviament i aquest dijous s’ha mostrat de manera oficial a la comunitat.

Les biblioteques han tornat a primera plana de l’actualitat i ho han fet, una vegada més, per raons que poc o res tenen a veure amb la seva funció ni amb el seu funcionament. La darrera és l’informe que farà l’Ajuntament de Palma –a proposta de Vox i amb el suport del Partit Popular– per saber quants llibres del catàleg municipal són en castellà i quants en català. Segons el partit d’extrema dreta, els primers es trobarien en minoria a les biblioteques de Ciutat, especialment a la secció infantil i juvenil, una anomalia que s’hauria de corregir, diuen, en benefici dels drets lingüístics dels usuaris. És el mateix argument que ha fet servir el PP per incloure el castellà als certàmens literaris, per garantir “la llibertat dels autors locals” que s’hi vulguin presentar, si bé dels sis guardons en castellà convocats als Ciutat de Palma des del 2023 cap no ha recaigut en un autor local, només un de cinc en el cas dels Premis Mallorca.

Abacus tanca la seva botiga a Palma amb la voluntat de concentrar l’activitat a l’illa a través de la històrica llibreria Quart Creixent i reforçar així "una llibreria independent amb arrelament, trajectòria i compromís cultural". Segons han detallat a través d'un comunicat, aquesta decisió coincideix amb la incorporació de Quart Creixent al projecte liderat per Abacus Cooperativa i La22, una iniciativa de suport a la xarxa de llibreries independents.

Vaig baixar les escales de l’avió i vaig creuar la terminal fins a la cinta d’equipatges gairebé sense separar la vista del llibre que sostenia entre les mans. Vaig seure directament a terra perquè volia saber com acabava Ensayo sobre la ceguera, la meravella distòpica de Saramago. No vaig posar pegues a la puntuació heterodoxa, perquè estava immers en aquella sensació indescriptible de quan un llibre t’agafa per la camisa i et du on vol. Quan vaig recuperar la consciència i vaig tancar la solapa, la meva maleta era l’única que feia voltes en un etern retorn. Vaig sentir el buit, acompanyat de la necessitat de trobar un altre llibre capaç de generar-me aquella connexió; la que se sent amb una pel·lícula, una sèrie, un disc o una obra d’art.

L’any 2019, la menorquina Natalia Castro (Maó, 1989) publicà un tuit on deia que, en cas d’arribar la fi del món, ella la viuria preparant una tesi sobre l’apocalipsi. I va ser justament durant el confinament de l’any següent quan va acabar una investigació que ha derivat en La fiesta del fin del mundo, el darrer premi Anagrama d’assaig. Qui és professora de la Universitat de Princeton hi fa un repàs de la configuració social dels darrers vint anys a l’estat espanyol des de perspectives urbanes, històriques i culturals, travessades totes elles per la concepció apocalíptica. Eurovegas, el 15-M i el covid explicats a través de Susan Sontag, Mad Max i l’obra de teatre Banqueros vs. zombis, entre d’altres.

L’arribada de setembre implica el canvi gairebé per complet dels aparadors de la majoria de llibreries de les Balears: l’allau de títols nous que arriben amb motiu de la Setmana del Llibre en Català, esdeveniment que a Palma tindrà lloc del 17 al 21 de setembre als jardins de la Misericòrdia, creix any rere any, si bé encara és lluny de l’onada inabastable que arriba per Sant Jordi. Entre elles, són també cada vegada més les que tenen vincle amb les Illes, sigui per l’autor, per l’editorial o per la temàtica, que confirmen la bona salut de la literatura feta a l’Arxipèlag. Aquesta n’és la tria de l’ARA Balears, feta entre les desenes de novetats que ompliran, un any més, els aparadors d’aquest esdeveniment literari.

Els jardins de la Misericòrdia, acabats de renovar, albergaran del 17 al 21 la 36a Setmana del Llibre en Català 2025, organitzada pel Gremi de Llibreters de Mallorca i en la qual les editorials mallorquines tindran expositor: Editorial Moll, Lleonard Muntaner Editor, AdiA Edicions i El Gall Editor.

Són molts els que aprofiten les vacances per endinsar-se en lectures de tota casta, siguin les darreres novetats que acaben d’arribar a les llibreries o els clàssics que tenen pendents de fa anys. I si bé les vies habituals per escollir lectura per a l’estiu continuen funcionant, com demanar consells als llibreters, en els darrers temps ha pres força la consulta de Goodreads, plataforma que disposa de més de 150 milions de membres d’arreu del món que puntuen i valoren els llibres que llegeixen.

Són nombrosos els exemples de novel·les, poemaris i còmics que no només s’han ubicat a l’entorn més proper de l’autor, sinó que s’han emprat per reflexionar sobre aquests escenaris des de perspectives molt diverses, com poden ser els casos de ‘39° a l’ombra’ d’Antònia Vicens, el gruix de l’obra poètica de Miquel Costa i Llobera i ‘Històries del barri’ de Gabi Beltran i Bartomeu Seguí. Tot i això, també n’hi ha que han decidit, en un moment o un altre, sortir del context local i ubicar les seves obres en coordenades que, aparentment, poc o res tenen a veure amb les Illes.