Mentre els líders polítics i consellers delegats de tot el mon acabaven els preparatius per assistir al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, els incendis de Los Angeles deixaven en xoc el món financer. Les imatges de la segona ciutat dels Estats Units en flames eren un recordatori visceral de les amenaces creixents que comporta el canvi climàtic. Les empreses d'assegurances es preparaven per perdre-hi milers de milions de dòlars. Hollywood avisava que s'havien d'interrompre els calendaris de producció de pel·lícules. I ciutats de tot el planeta reevaluaven les seves vulnerabilitats.

Ara fa uns anys el Parlament Europeu va posar una data a la prohibició definitiva de la venda de vehicles de combustió: l'any 2035. Aquesta decisió tan contundent, celebrada per uns i criticada per uns altres (sobretot per Alemanya, que va intentar d'endarrerir-la) va començar a relaxar-se amb l'aparició del debat sobre els combustibles sintètics o e-fuels, un tipus d'hidrocarbur que es produeix obtenint hidrogen a través d'un procés d'electròlisi amb electricitat renovable i afegint-hi carboni que prèviament s'ha capturat del medi ambient. I com que, teòricament, en aquest procés les emissions de CO2 són neutres (el carboni que s'emet durant la combustió és el mateix que el que prèviament s'ha capturat), els vehicles no registren emissions positives de carboni.

Des que va començar la guerra a Ucraïna fa més de dos anys, l’arribada de gas natural d’origen rus a Europa ha anat disminuint de mica en mica. Això, però, que ara es pot llegir com una victòria (es depèn menys de Rússia), al principi va fer saltar totes les alarmes. El Vell Continent, en particular països com Alemanya, havia confiat gran part del seu mix energètic a Rússia i, per tant, la idea d'un cessament de les importacions de gas natural d'origen rus despertava fantasmes com el de talls elèctrics. Avui, passat el moment més greu d’aquella crisi energètica, apareix la pregunta de si el combustible fòssil que fa dos anys suposava més del 40% de les importacions al conjunt d'Europa (en el cas espanyol, un 9%) s’encamina cap a un paper marginal. De fet, la Comissió Europea ha adquirit el "compromís" de posar fi a la relació comercial gasista amb Rússia l'any 2027. "La solució seria incloure'l [el gas rus] a les sancions", ha arribat a dir la comissaria europea d'Energia, Kadri Simson, tot i que ràpidament assumia la falta d'unanimitat entre els líders europeus.