Rahman (demana que no es publiqui el seu llinatge) obre la seva fruiteria del carrer de 31 de Desembre a les 8 h i la tanca a mitjanit. Abans d’aquesta jornada interminable, va a Mercapalma per comprar el gènere que li fa falta. Intenta fer torns amb la seva dona i també l’ajuda el seu fill de 18 anys, encara que amb els estudis no hi pot dedicar tantes hores com el seu pare. Aquest bangladeshià representa el que podem trobar a moltes altres botigues de fruita regentades per migrants: una possibilitat de futur per a les famílies al preu de jornades laborals eternes al llarg de setmanes en les quals cap dia és festa.