A tots els que ens dediquem al món de la cultura i, més concretament al periodisme cultural, a tots, ens va quedar una cita pendent amb l’Anna Pérez Pagès, una trucada, un espectacle, un menú de migdia, una secció de televisió. Però el que la seva prematura mort ens va prendre ara fa un any, ens ho han tornat les seves amigues del món cultural (Anna Aurich, Gemma Ruiz, Anna Guitart, Júlia Bertran, Clàudia Rius i Neus Masferrer) en forma de premi anual en record del seu llegat. “L’Anna era periodisme rigorós i alegre, per això aquest premi vol defensar el lloc del periodisme cultural i vol ser un lloc de trobada del sector, on morrejar-nos i on fer la revolució”, justificava Ruiz.

Ja ha passat una setmana de la mort de l’Anna Pérez Pagès i tothom que la va conèixer n’ha dit alguna cosa. Totes bones. S’ha lloat el seu rigor com a periodista cultural, la seva energia incansable, l’entusiasme que dipositava en l’ofici de difondre la cultura. També hi ha hagut articles preciosos sobre el seu caràcter apassionat i optimista, sobre el seu sentit de l’humor i les seves ganes permanents de celebrar-ho tot.