Imanol Pradales ja és el sisè lehendakari des del retorn de la democràcia. El dirigent del PNB ha estat escollit aquest dijous com a nou president del govern basc, amb el suport del PSE, amb qui dimecres van signar l’acord programàtic. També ho ha provat Pello Otxandiano (EH Bildu), que, com Pradales, presentava candidatura, però només ha rebut els vots dels seus 27 diputats. Pradales, amb l'aval del PSE, ha rebut el suport de 39 dels 75 parlamentaris, mentre que els set diputats del PP i el de Sumar i Vox ho han fet en blanc.

"Aldaketa da orain" [El canvi és ara], deia el lema de campanya d’Euskal Herria Bildu (EH Bildu). Des d’aquest diumenge Euskadi viu una nova realitat política, però la formació abertzale s'ha quedat amb la mel als llavis amb l’empat a 27 escons amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) i la victòria en vots d’Imanol Pradales (35,2% a 32,5%), que podrà revalidar el govern de coalició amb el Partit Socialista d’Euskadi (PSE). Els seus 12 escons serviran per superar per 1 la majoria absoluta –38–. El nou Parlament basc serà el més nacionalista de la història amb 54 escons, dos més que els actuals, la xifra més elevada fins ara; paradoxalment en un moment en què la pulsió independentista ha baixat. El PP puja de 6 a 7 escons i Sumar i Vox en tindran 1. 

L'esquerra abertzale mai havia estat en condicions de ser la primera força del Parlament basc. La història podria canviar a Euskadi aquest diumenge, davant la possibilitat que Euskal Herria Bildu (EH Bildu) guanyi les eleccions, no només en escons sinó també en vots, i desbanqui el Partit Nacionalista Basc (PNB) com a partit hegemònic. Les últimes enquestes apunten a aquest escenari (28-29 a 26-27 diputats i un punt de diferència en vots), i és per això que en les últimes hores el PNB ha remogut cel i terra per mobilitzar els seus votants i que el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) s'ha agafat a unes polèmiques declaracions sobre ETA del candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, per intentar desgastar-lo. Amb tot, les possibilitats que hi hagi un canvi de govern són pràcticament nul·les, perquè el PNB i el PSE tenen la intenció de reeditar la coalició.

El candidat a lehendakari del PNB, Imanol Pradales, ha estat atacat amb un espai de pebre aquest dimarts al vespre després d'un míting a Barakaldo (Biscaia). L'han hagut de portar a l'hospital per netejar-li els ulls i ja li han donat l'alta. Ha estat el president del PNB, Andoni Ortuzar, qui ha explicat els fets durant la seva intervenció a l'acte, que ha seguit mentre Pradales abandonava l'esdeveniment per ser atès.

L'eufòria per la gavarra a Bilbao ha passat i les hostilitats comencen a notar-se en la campanya electoral d'Euskadi. El Partit Nacionalista Basc (PNB) i Euskal Herria Bildu (EH Bildu) afronten el tram final fins al 21-A amb un empat tècnic a les enquestes, després d'una primera setmana de baixa intensitat molt condicionada per la victòria de l'Athletic a la final de la Copa del Rei i la posterior celebració aquest dijous a la capital biscaïna. "Els partits saben que el focus estava en un altre lloc", assegura el professor de ciències polítiques de la Universitat de Deusto Felix Arrieta. La mort del lehendakari José Antonio Ardanza dilluns també va incidir en el fet que la campanya, de moment, hagi sigut descafeïnada.

El cicle electoral amb tres comicis comença aquest dijous amb el tret de sortida a la campanya a Euskadi, on el PNB i EH Bildu es disputen per primera vegada la victòria a les urnes. Sense incògnites pel que fa als pactes postelectorals –nacionalistes i socialistes advoquen per reeditar la coalició actual–, l'interès el centra qui guanyarà els comicis, més enllà de la formació de govern. Els abertzales, sota el lideratge de Pello Otxandiano, un enginyer de telecomunicacions de 40 anys que fins ara pilotava el discurs del partit des de la sala de màquines, discuteixen la primera plaça als jeltzales, que han rellevat Iñigo Urkullu i aposten per un perfil poc conegut, el doctor en ciències polítiques Imanol Pradales, amb l'objectiu de rejovenir la marca. EH Bildu, que consolida la seva aposta per un horitzó confederal amb l'Estat –no la independència–, ha crescut els últims anys cultivant la seva cara més pragmàtica i prioritzant l'eix social per millorar la seva assignatura pendent: ser creïble com a força de govern.