L’olor cremós de la llet impregnava la cuina i els sentits abraçaven la calma d’aquella aroma familiar. En el fons del plat, el pa rostit esperava el moment de ser inundat per la crema calenta. El blat immaculat trencat per bocins de crosta que suraven sobre la superfície. Llavors la padrina es menjava amb calma les sopes amb llet. La dolçor i la suavitat del pa reblanit les feia molt mengívoles i se les empassava gustosa, xuclant de tant en tant perquè el líquid no quedàs dins la cullera.