Aquests darrers estius, la Fundació Pere Tarrés i entitats vinculades organitzem activitats de lleure educatiu per a 35.000 nens i nenes. En aquestes, uns 6.000 infants hi participen becats. Segons un estudi de l’estiu de 2023, un 38% viuen en una situació de pobresa extrema o greu. Per a tots ells, els dies abans de marxar de colònies són una bogeria, cal preparar la bossa o motxilla, costa dormir, tot és il·lusió. Durant l’activitat l’alegria és permanent, les expectatives per a l’endemà al casal d’estiu mantenen l’estat de tensió. Van a la platja, van a una piscina amb tobogans, al vespre o al darrer dia hi haurà una vetllada, es llevaran aviat per fer una bona excursió des de la casa de colònies... Però, com en tot, arriba la consciència que aquella situació excepcional s’acaba. I es comença a viure un moment que per als infants més vulnerables pot ser difícil.

Cada cop queda menys per a l’estiu i per a les vacances escolars, temps de lleure i també de casals i de colònies. L’oferta cada vegada és més àmplia i destinada a perfils ben variats d’infants i joves que volen passar una part del període estival gaudint d’activitats i aprenent a través de l’experiència. El ventall de propostes que cada any ofereixen entitats i associacions de lleure fa que les famílies hagin de tenir en compte determinats criteris a l’hora de fer la tria. Però ¿aquesta decisió ha de recaure exclusivament en les famílies? Segurament, els principals interessats també hi tenen molt a dir.