"Asma Alghoul és una dona molt valenta, íntegra i compromesa que explica trenta anys de vida a la Franja de Gaza. La insubmisa de Gaza és un crit i un compromís indispensable amb el seu país i la seva llengua", explica Mohamad Bitari, l'editor d'Èter. "Fa molts anys que treballem per construir un pont entre Catalunya i el món àrab", afegeix l'editor que ha recollit, en nom de la periodista i escriptora palestina, el premi Llibreter al millor llibre d'assaig. "L'Asma no ha pogut fer cap vídeo perquè en aquests moments té una situació molt difícil i no la volíem pressionar més, però cada quinze minuts penja un post a Facebook demanant ajuda per a algú", afegeix Bitari, que ha anunciat una segona edició del llibre, que també firma l'escriptor i periodista libanès Sélim Nassib. En aquest pont entre les dues cultures, Èter treballa en la publicació en àrab aquesta tardor de Camí de Sirga de Jesús Moncada.

Als boscos del nord del Canadà es pot desaparèixer. És el que pretenen els protagonistes de Plovien ocells (Minúscula), de l'escriptora canadenca Jocelyne Saucier (Nova Brunswick, 1948) i que ha traduït al català Marta Hernández Pibernat. Són tres ancians que viuen en cabanes de fusta sense aigua corrent ni electricitat però que són perfectament autònoms i saben sortir-se'n en un entorn salvatge. Als tres se'ls unirà una altra anciana, la Marie-Desneige, que s'ha passat pràcticament tota l'edat adulta en un psiquiàtric. Saucier ja parlava de fugues i desaparicions a A tren perdut (Minúscula) a través de la història de la Gladys, una dona gran que deixava la seva vida, pujava un tren i desapareixia per sempre. Plovien ocells és una fugida al bosc però sobretot és una novel·la sobre la llibertat. Són ancians que volen escollir com viure i també com morir.