Us recordau d’aquella cançó de la Trinca la tornada de la qual deia “Vaja un embolic, jo t’ho dic! Coses de l’idioma”? Estrenada l’any 1979, la peça responia plenament a l’esquema discursiu característic de les composicions del grup. La Trinca feia ús de la sàtira com a recurs estilístic per qüestionar, denunciar i desemmascarar actituds, comportaments i ideologies de la societat tardofranquista.

No podem fer-nos pessigolles a nosaltres mateixos, però sí que ens podem fer sexe tots sols. Per a les pessigolles necessitem els altres, no permeten el soliloqui. La naturalesa és sàvia: com que el sexe és una necessitat fisiològica, si cal un se’l pot fer solet. Sense pessigolles, en canvi, podem viure. O malviure.