Des de l’arribada de l’era d’internet les escoles ens hem anat trobant amb reptes nous per resoldre, als quals hem donat resposta massa sovint amb una actitud acrítica que diu molt poc a favor del paper que tenim com a institució educativa. Hem confós, per exemple, digitalització amb embriagament tecnològic. Hem substituït les pissarres de guix per pantalles interactives sense qüestionar-nos com s’ensenya a aprendre. No hem reflexionat a fons com hem d’aprendre a canviar el nostre paper d’adults educadors en una societat tecnològica i digitalitzada on l’accés a la informació ja no és el problema, perquè l’ha substituït el de la capacitat crítica per llegir i interpretar aquesta informació. La bretxa digital s’ha substituït ràpidament per l’obesitat digital, que és un dels nous perills de pobresa que afrontem com a societat.