El 2023, en qüestió de mesos, Ángela Cervantes (Barcelona, 1993) va encadenar el rodatge del drama La furia, sobre una aspirant a actriu traumatitzada per una violació, i els assajos de l'obra de teatre Jauría, sobre la víctima de la Manada. Una immersió brutal en les conseqüències de la violència sexual que li va passar factura anímica. Ara, tanmateix, comencen a arribar els fruits d'aquell esforç en forma de premis com el que va guanyar al Festival de Màlaga pel paper a La furia, que aquest dijous inaugura el D'A i l'endemà s'estrena als cinemes.

La furia, segon i poderós llargmetratge de Gemma Blasco, és una pel·lícula feta absolutament des de les entranyes. Quan l'Alex, una xavala de barri que aspira a convertir-se en actriu professional, esbudella al pati de casa de la seva tia un porc senglar que acaba de caçar, la càmera de Blasco s’atura en el detall: primer, els intestins, i, finalment, el cor. És una escena inusualment gràfica al cinema espanyol recent (encara que dialoga meravellosament amb Las vísceras, el fantàstic curtmetratge d'Elena López Riera), i que contrasta amb la pantalla en negre amb la qual Blasco filma –deixant-ho en fora de camp visual, però no sonor– l'acte més violent d'un film marcat, de principi a fi, per la violència: la brutal violació que pateix l'Alex durant una nit de festa.

El Festival de Màlaga continua sent propici per al cinema català, que enguany torna a dominar el palmarès de manera aclaparadora. Les produccions catalanes Sorda, Los Tortuga, La furia i Molt lluny acaparen bona part dels guardons de la secció oficial, i el film Esmorza amb mi, del dramaturg Ivan Morales, ha arrasat en la secció Zonacine. La Bisnaga d'Or a la millor pel·lícula ha sigut per a Sorda, dirigida per Eva Libertad, que també s'ha endut el premi del públic; a més a més, els dos protagonistes del film, la murciana Miriam Garlo i el barceloní Álvaro Cervantes, han guanyat els premis a millor actriu i millor actor, respectivament. En cas de Garlo, el guardó l'ha compartit amb Ángela Cervantes, per La furia. Festa grossa a can Cervantes, doncs. La categoria masculina també ha sigut ex aequo, perquè a més del paper d'Álvaro Cervantes a Sorda ha reconegut el de Mario Casas a Molt lluny, la seva primera pel·lícula en català.

Va haver-hi un temps en què la festa no s’acabava mai al País Valencià; un temps en què no hi havia límits per passar-ho bé, per esprémer el sofriment de la gent en hora punta o per aprofitar-se políticament del sistema. Temps d’oportunitats per a uns, d’incertesa per a d'altres, però que formen part de la història recent del País Valencià i del relat de Valenciana, segona pel·lícula de Jordi Núñez (El que sabem), que adapta l’obra homònima del dramaturg Jordi Casanovas per recrear l’estètica i la falta d’escrúpols d’aquells 90 tan infames.

Després de guanyar dos premis Gaudí i estar nominada dues vegades als Goya per les pel·lícules Chavalas i La maternal, l'actriu Ángela Cervantes (Barcelona, 1993) entoma aquest any "el repte més gran" de la seva carrera: posar-se a la pell de la víctima de la Manada, la noia de 18 anys que el 7 de juliol del 2016 va patir una violació grupal per part de cinc homes durant les festes de San Fermín. Després d'una gira breu per diferents sales catalanes, la nova versió de Jauría, escrita per Jordi Casanovas i dirigida per Miguel del Arco, arriba al Teatre Romea del 4 d'abril al 5 de maig.