La Gerència d'Urbanisme de Palma ha donat llum verda aquest dimarts a la prohibició de noves places de lloguer turístic en totes les modalitats d'habitatges en tot el terme municipal de Palma, mitjançant l'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla general del 2023 relativa a les Estades Turístiques en Habitatges (ETH). El projecte, redactat pels tècnics del departament de Planejament Urbanístic, té per objecte la modificació de diverses normes urbanístiques amb la finalitat de declarar tot el terme municipal com a zona única no apta per a la comercialització d’ETH.

Amb més de 25 anys d’experiència en el sector financer, aquesta informàtica de professió és la cap de negoci de Colonya Caixa Pollença i una de les responsables del programa Hipoteca Jove dins l’entitat. Veu a diari la desesperació dels ciutadans per accedir a un habitatge.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha informat aquest dimarts sobre la situació en què es troba l’habitatge sinistrat dijous passat al carrer de Sant Francesc, a la barriada del Barracar, i que va costar la vida del jove de 18 anys Miguel Ángel Florez. Oliver ha explicat que després d’unes primeres intervencions tècniques, l’objectiu és apuntalar la zona del segon aiguavés on es va produir la tragèdia, “per així poder anar fent nous informes per a la jutgessa que duu el cas i saber en cada moment les noves passes a seguir”. “Necessitam llevar els enderrocs que queden per obtenir més informació del que va poder passar”.

Les Balears s'han reafirmat com el territori més car per adquirir un habitatge de segona mà, superant els 5.000 euros/m² de mitjana, després d'una pujada anual del 12,3% a l'agost, i amb fins a 25 municipis assolint rècords de preus de l'habitatge usat.

El Govern de les Illes Balears ha reunit la Mesa autonòmica de l’Habitatge, formada per administracions públiques, entitats socials, empresarials i professionals, per informar del "pla de xoc" en matèria d’habitatge, amb el qual tenen previst construir més de 5.000 habitatges a preus assequibles.

Han passat només 15 anys de la crisi financera i immobiliària que va afectar profundament la classe mitjana i treballadora espanyola, i que va deixar conseqüències importants que val la pena no oblidar. Allà apareixen els anomenats actius tòxics, immobles i solars que van perdre valor econòmic, i on allò tòxic no eren els actius (cases i solars) sinó les valoracions amb qualificacions AAA.

Sara, els seus cinc fills menors d'edat —dos d'ells malalts— i la seva mare sabien que anit seria la darrera que passarien a casa seva. La família ha estat desnonada aquest divendres de l'habitatge situat al passatge de Pic Almanzor devers les 11 hores, sense cap alternativa ni lloc on anar.

El de l'habitatge és un problema que ha guanyat protagonisme entre les preocupacions dels ciutadans en els últims anys. Uns preus cada cop més elevats per una oferta que no acompanya la demanda i un mercat del lloguer minvant i extremadament car configuren el panorama actual. I ha disparat el malestar de cada cop més ciutadans, especialment els més joves. Les administracions, que durant molts anys han deixat en mans del lliure mercat el funcionament del mercat de l'habitatge, ara tenen pressa per resoldre un problema que requereix temps: un parc d'habitatges no es fa d'un dia per l'altre. La tendència fins ara ens ha portat a uns nivells d'habitatge públic i/o protegit que ens situen a la cua d'Europa.

Comprar un pis amb preu limitat del Govern costarà fins a 285.000 euros als municipis amb els preus més cars, que segons el director general d’Habitatge de la Conselleria, Francisco Reynés, són “la gran majoria”. El preu màxim de compra depèn de la zona on s'ubica l’habitatge, si és de construcció nova o no, i de la seva etiqueta energètica. Segons la Conselleria, l'etiqueta energètica més comú és la 'B'. Així, un pis de 80 metres quadrats d'obra nova amb aquesta etiqueta té un preu de 275.000 euros.

El conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha anunciat aquest dimecres que l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) superarà el 2025 per primera vegada els 100 milions de pressupost i arribarà als 106 milions, un 19% més que a l'exercici actual. L'habitatge es mantindrà com una de les "màximes prioritats" del Govern, ha dit Mateo en la presentació dels pressupostos davant del Parlament, on ha detallat que l'augment del pressupost de l'Ibavi per a l'any que ve és de 17 milions i reflecteix el compromís del Govern amb l'habitatge públic.

Aquest dimarts al matí, mentre al Palau de la Moncloa el govern espanyol es reunia amb diferents organitzacions per abordar la crisi de l'habitatge que viu Espanya, ERC ha anunciat el registre d'una proposició de llei al Congrés dels Diputats per regular els lloguers de temporada. Segons ha explicat el partit, i a falta de conèixer la lletra petita del text, es tracta d'una proposició pactada amb EH Bildu, Sumar, BNG i Podem semblant a la que van impulsar els moviments socials el mes de juny i que va acabar decaient després que Junts, PP i Vox votessin en contra de la seva presa en consideració i, per tant, d'iniciar el debat del text al Congrés dels Diputats. El document d'ERC, però, incorpora alguns canvis respecte a aquella proposició, que són els que han permès que el partit de Carles Puigdemont voti ara a favor de la presa en consideració i permeti el debat, tal com ha anunciat la diputada de Junts al Congrés, Marta Madrenas, en una atenció als mitjans de comunicació aquest dimarts a la tarda.

La intervenció pública en el mercat immobiliari és essencial per tal de generar oferta d’habitatge assequible, abaixar preus, regular el lloguer de temporada i facilitar així l’accés a l’habitatge de la població resident. Ho defensa l’economista, conseller insular, exdirector general d’Habitatge del Govern i actual vocal assessor especialitzat en habitatge de l’Oficina d’Assumptes Econòmics i G20 de la Moncloa, Eduard Robsy Petrus (Maó, 1976). A Madrid, en el càrrec d’assessor adscrit a la Direcció General de Projectes Estratègics i Polítiques Sectorials, forma part des de març dels grups de treball que estudien com regular els contractes de lloguer turístic i de temporada.

El grup municipal d'Endavant ha reiterat aquest divendres la seva denúncia contra les pràctiques discriminatòries de la promotora TM i ha criticat la manca de rigor del batle de ses Salines, que va sortir públicament en defensa de l'empresa sense haver investigat a fons els fets. Aquesta reacció del batle va arribar després que la promotora emetés una nota negant qualsevol discriminació, tot i que aquesta clàusula va ser avançada per l'ARA Balears aquest cap de setmana, en la qual s'evidencia aquesta pràctica discriminatòria.

L'accés a l'habitatge a Eivissa viu una crisi a l'alça i expulsa els residents de l'illa. El darrer exemple d'això és l'anunci publicat al grup de WhatsApp 'Living In Ibiza' on s'ofereix un llit en una habitació compartida amb dues persones més per 620 euros al mes. A més, al pis hi ha una altra habitació on viuen dues persones més (encara que en l'anunci no informen del preu d'aquesta habitació doble).

El govern espanyol qüestiona la constitucionalitat de la Llei d'habitatge del Govern, que va tirar endavant arran d'un decret que l'Executiu de Marga Prohens va aprovar en 2023, informa l'agència EFE. En concret, el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha enviat un informe advertint de les discrepàncies, assenyalen fonts de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat.

El preu de llogar un habitatge a les Balears no minva, ans al contrari, no deixa de pujar. Així ho constaten les dades publicades aquest dilluns pel portal immobiliari Idealista que evidencien un increment del 17,1% des d'abril de 2023 fins a l'abril d'enguany. Aquestes xifres marquen un nou rècord pel que fa al preu del lloguer en 17,8 euros de mitjana per metre quadrat.

El preu de l'habitatge ha escalat un 8,2% a les Balears i les Canàries el darrer any, segons l'índex Tinsa IMIE General i Grans Mercats del mes de març, publicat aquest dilluns. Els dos arxipèlags són les zones on creix més el preu de l'habitatge en taxa interanual i també en comparativa mensual (0,9%). El primer trimestre acumulen un increment dels preus d'un 8,3%. Els preus de les Illes estan un 44,8% per sobre dels mínims postcrisi immobiliària, i només un 1,7% per sota dels màxims del 2007-2008.

Les Balears són el territori de l'estat espanyol més car on comprar un habitatge. Així es desprèn de les dades publicades aquest dilluns per Tinsa, segons les quals les Balears i Palma són l'única comunitat autònoma i capital amb un nivell de preus superior al del boom immobiliari del passat 2007.