Els resultats electorals també es cobren víctimes en els partits extraparlamentaris. La més significativa, la de Clara Ponsatí, que aquest dilluns ha anunciat que abandona la primera línia política després de l'estrepitós fracàs d'Alhora, que es va quedar fora del Parlament amb un irrisori 0,4% dels vots i poc més de 13.000 vots. L'exconsellera ha admès que no han sabut convèncer les bases independentistes que Alhora pot revertir la crisi que travessa el moviment independentista. "Amb aquests resultats, caldrà que replantegem el futur del projecte. I crec que el meu paper ja no ha de ser a la primera línia", ha escrit a X.

Els missatges que sento d’Aliança Catalana em semblen de la pitjor espècie política i humana, la de la por i l’odi que significa l'assenyalament d’un culpable per a tots els nostres mals, i que aquest sigui la baula més feble de la cadena social. Que fàcil, que indecent i que perillós. A part del que té de negació d’un fenomen inevitable a nivell mundial com és la immigració, constitueix un oblit encara més greu, que és que Catalunya és una nació d’immigrants (aquí en tenen un descendent). Si els immigrants són aquí és perquè identifiquen, i no s’equivoquen, que aquí trobaran un futur per a ells i per als seus fills. No crec que hi hagi elogi millor per a un país i la confiança que és capaç de despertar. Una altra cosa és la falta de competències, l’excés d’incompetències pròpies, el xoc cultural o la falta de regles lingüístiques d’obligat compliment, però em nego a acceptar que l’única resposta que podem donar és el racisme i la xenofòbia.

L’èxit de la candidatura de Jordi Graupera i Clara Ponsatí entre referents de primera fila de la cultura catalana actualitza el tema vell i fascinant dels intel·lectuals i la política. Naturalment, hi ha raons convencionals que expliquen el suport de noms com Roger Mas, Carlota Gurt, Miquel de Palol o Narcís Comadira; des de l’afinitat ideològica genuïna a l’amistat personal, fins al càlcul estratègic que pugui fer cadascú. Però el nombre de personalitats i la seva rellevància, així com el fet que cap altra candidatura pugui convocar un elenc similar ara mateix, permet elevar l’anècdota a categoria i fer una mica de prospecció cultural. És un bon moment per preguntar-nos la diferència entre incorporar una empresària o un meteoròleg a les llistes d’un partit respecte de fitxar un escriptor o un compositor.

Aquest cap de setmana, Carla Turró conversa amb els confundadors d'Alhora, el nou projecte polític independentista que lideren l'eurodiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera.