Els fets del 2017 han deixat ferides. Encara couen. La repressió va ser dura i s’ha allargat. Va generar una forta distància entre catalans. També van ser sagnants –i tampoc s’han resolt– les divisions dins l’independentisme. Tot això és un llast que arrosseguem. I no hi ha vent de popa: només cal veure l’ambient internacional enrarit per la suma de pandèmia, guerres i crisi climàtica. Hi hem d’afegir els problemes autòctons d’una barca catalana que fa temps que no reparem. Problemes com els de l’educació, la sanitat, la gestió de la immigració, el retard en la incorporació d’energies renovables, la manca d’habitatge assequible, el turisme necessari però excessiu... Se’ns acumulen els pesos morts, la línia de flotació està en perill.

No fa encara tres setmanes, Clara Ponsatí i Jordi Graupera anunciaven la creació d’un nou projecte polític, Alhora, que s’havia de presentar en societat el 23 d’abril. La convocatòria d’eleccions anticipades els ha obligat a accelerar els terminis, i ara estan recollint signatures –en necessiten més de 5.000 a Barcelona– per poder presentar-se a les eleccions del Parlament de Catalunya.