A Pollença, Eladio Lorente és una d’aquelles persones que tothom coneix. Sempre amb una broma a punt, amb una paraula amable i amb aquella manera de ser propera que el fa especialment estimat. Durant anys, ha estat molt implicat en la vida cultural del municipi, ha participat en activitats tradicionals com el ball de bot amb Racó de Tramuntana i ha format part dels Xeremiers de la Font del Gall, on tocava el flabiol i el tamborí. Encara avui és una figura molt present, tot i que la seva vida va fer un gir radical fa poc més de tres anys, quan li varen diagnosticar Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa sense cura que debilita progressivament els músculs mentre la ment es manté intacta. De llavors ençà, Eladio conviu amb una realitat dura, marcada per la dependència creixent i la incertesa. En parla, i ho fa amb sinceritat, humor i vitalitat.

En els pacients d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), les neurones motores es desgasten i moren fins que deixen de controlar els moviments musculars essencials com la parla, la respiració o la mobilitat. La causa d'aquesta malaltia degenerativa encara es desconeix, però científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) han fet un pas endavant i han identificat el potencial origen de l'ELA hereditària. La responsabilitat recauria en l'acumulació de proteïnes porqueria, uns compostos que no tenen cap mena de funció però que, a l'amuntegar-se a les neurones, impedeixen el funcionament correcte de la cèl·lula. L'estudi amb què s'ha arribat a aquesta explicació s'ha publicat aquest divendres a la revista Molecular Cell.