La vida real pot assemblar-se molt a una pel·lícula. Fins i tot, a vegades, pareix que el temps va en càmera lenta. Un d’aquests moments cinematogràfics és quan dues persones arranquen a córrer des de dos punts diferents per trobar-se i abraçar-se. El pa de cada d’estiu quan arribaven les vacances en temps que no hi havia mòbils i els amics estiuencs podien estar mesos –tot el curs escolar– sense saber res l’un de l’altre. Així va ser la infància i adolescència de Maria de la Pau Janer (Palma, 1966), que cada agost arribava a Llubí enlluernant tothom. Ens ho conta la seva amiga llubinera Maria Llompart, mentre recorda com corrien per abraçar-se. “Sereu amiguetes”, els va dir la seva tieta, que vivia davant ca la padrina de Maria de la Pau. No es va equivocar.

En aquesta conversa, Maria de la Pau Janer (Palma, 1966) parla més clar que mai d’algunes polèmiques que l’han acompanyat aquests últims anys. Haver anat el 2007 a les llistes del PP de Jaume Matas és una llufa que no s’acaba de treure aquesta escriptora que ha venut milers de llibres. Guanyadora del Premi Planeta 2005, la primera novel·la la va publicar quan només tenia 19 anys. És vídua –“una paraula lletja”– des que el 2021 es va morir el seu marit, el doctor Joan Corbella. Ella també és doctora, però en filologia catalana, i continua fent classes a la Universitat de les Illes Balears. L’Alícia, la seva filla de 17 anys, li ha sortit de ciències.