Les obres visades a les Balears varen augmentar un 27,9% el 2025 respecte del 2024, un creixement impulsat, en part, per les legalitzacions extraordinàries d'edificacions en sòl rústic aprovades pel Govern, segons ha apuntat aquest dimarts el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears.

L'Agència de Defensa del Territori de Mallorca ha executat l’enderrocament de diverses edificacions, instal·lacions i pavimentacions aixecades en una finca rústica i destinades a refugi d’animals, després de constatar que no disposaven de cap llicència urbanística municipal. Segons ha informat l’Agència, aquestes construccions ocupaven una part important del terreny i no havien obtingut cap permís per a la seva implantació.

La desregulació urbanística provocada per la Llei de simplificació administrativa –es va aprovar al Parlament el desembre passat amb els vots del PP i Vox– permetrà construir fins a 1.500 xalets a zones considerades amb risc d’incendi a Mallorca. Aquestes construccions fins ara no es podien fer, perquè un decret llei del Pacte prohibia expressament ubicar cases dins els boscos. Però el Decret llei de simplificació de maig del 2024 i la llei de desembre han obert la porta a construir xalets tot i que es tracti de zones amb risc d’incendi.

El GOB ha acusat la Direcció General de Costes i Litoral d'incomplir la Llei de costes des de fa un any i mig en autoritzar terrasses en platges com Albercuix (port de Pollença), Muro i el port d'Alcúdia o el solàrium d'un hotel a la Colònia de Sant Jordi, posant en "greu perill" el lliure accés del litoral. El grup ecologista ha denunciat aquest dimecres en un comunicat que el departament dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua fa mesos que vulnera la Llei de costes i el seu reglament general en la tramitació de les sol·licituds d'ocupació del domini públic marítim terrestre (DPMT).

S’havien fet molts càlculs i estimacions sobre l’impacte real que tindrà la Llei de simplificació de Marga Prohens pel que fa a la legalització de cases en sòl rústic. Però 10 mesos després de la primera norma (el Decret llei de simplificació que després quedà derogat per la llei del mateix nom), ja hi ha xifres concretes:aMallorca el 2024 es visaren 353 projectes per aconseguir regularitzar la situació de sengles cases il·legals, mentre que a Menorca se’n van registrar nou, tot segons dades oficials del Col·legi d’Arquitectes de les Illes (COAIB). En el cas d’Eivissa, segons ha pogut constatar l’ARA Balears, avui dia hi ha també un centenar de projectes en marxa, 15 dels quals corresponen a l’Ajuntament de Santa Eulària. En total, per tant, a les Illes ja hi ha prop de 500 expedients que volen donar carta de legalitat a cases irregulars aprofitant l’amnistia del Govern Prohens.

La inversió en el sector de la construcció a les Balears va arribar als 2.519 milions d'euros el 2024, un 21,5% més que el 2023 i amb perspectives de créixer el 2025, segons ha informat l'Associació de Constructors de les Balears i ha difós l'agència EFE. Però, mentre que la construcció augmenta, els habitatges per lloguer minven a Palma. La plataforma Idealista ha xifrat aquest descens en un 73% menys d'oferta des que va acabar la pandèmia de covid-19 (la caiguda a Espanya és del 56%). Palma és la tercera capital de província de l'Estat amb una baixada més accentuada dels pisos de lloguer, a la vegada que el preu ha augmentat un 53% (un 30% a l'Estat).

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) va visar l'any passat 2.067 pisos nous a les Balears, un 18% més que el 2023. Ara bé, tant el president de la demarcació de Mallorca del COAIB, Joan Cerdà, com el degà, bernat Nadal, consideren que aquest augment és "totalment insuficient" per absorbir el creixement de població. En total, el 2024 es va arribar a les 5.823 obres, amb tota mena d'actuacions.

El 86% dels habitatges de luxe que s'ofereixen a les Balears són xalets i el seu preu mitjà ronda els tres milions d'euros, segons les dades d'Idealista que ha difós aquest dimarts Europa Press. En aquesta franja d'habitatges, la demanda estrangera té un pes del 51%.

El Col·legi d'Enginyers Forestals de les Balears ha emès un comunicat sobre la polèmica dels darrers dies referent a la construcció d'habitatges en zones inundables de les Illes Balears i ha denunciat que "el perill és real" i que "un petit canvi pot salvar moltes vides".

El GOB ha exigit que es paralitzin de manera "total i urgent" els expedients de legalització en zones inundables que s'hagin iniciat després de l'aprovació al maig del Decret de simplificació administrativa del Govern i fins que s'aprovi la llei que en deriva. L'entitat ha advertit en un comunicat que, mentre l'aprovació de la llei es retarda en el Parlament per discrepàncies en el contingut, precisament en relació amb les zones inundables, el decret llei del Govern permet tramitar la legalització de construccions il·legals situades en àrees inundables.

La tragèdia a València ha obert els ulls a molta gent que fins ara desconeixia els perills d’una inundació, també a la classe política. El Govern, que fa pocs mesos havia aixecat la prohibició de construir en zones inundables en rústic, ha sortit al pas de les crítiques i ha dit que rectificarà. També ha promès mesures per protegir els habitatges ja construïts en aquests llocs. La “reflexió” –com va dir el vicepresident, Antoni Costa– sobre la pròpia situació que s’ha fet després de la commoció per les víctimes del País Valencià, també ha implicat prendre consciència que està força descontrolada. Es desconeix si els milers de cases –moltes a Palma i nuclis urbans– a zones de risc tenen sistemes de protecció extra. La ciutadania que hi viu de vegades ni tan sols ho sap, ni ha rebut formació sobre com ha d’actuar davant un fort temporal.

Almenys 150.000 persones viuen en una zona inundable a les Illes. És una xifra no oficial. Segons els càlculs de Joan Estrany, geògraf i director de l’Observatori Balear de Riscos (RiscBal), resulta d’afegir les 123.000 que hi ha només als termes de Palma i Marratxí a les dades que ofereix el Ministeri per a la Transició Ecològica a la seva plataforma de zones inundables. L’Estat classifica les àrees de risc i es refereix a “les zones del territori on s’ha arribat a la conclusió que existeix un risc significatiu d’inundació”. Aquestes àrees es coneixen com a ARPSI –zones amb potencial clar d’inundació– i a les Balears n’hi ha 43.

El GOB ha alertat aquest dijous de l'inici de les obres per construir sis quioscs a la platja d'Alcúdia, tot i que continua pendent un recurs contra la concessió. Segons ha recollit Europa Press, es tracta d'una concessió de 15.629 metres quadrats de domini públic maritimoterrestre destinats a passeig de platja, accessos, serveis i els sis quioscs en un tram de costa de la platja d'Alcúdia.

L'any 2023 va acabar amb la construcció de 1.751 pisos a les Balears, una xifra que suposa una disminució d'un 9,8% respecte de l'any anterior, quan es varen construir 1.943 habitatges plurifamiliars. Pel que fa als habitatges de protecció oficial, se'n varen construir 47, un 49,4% menys que els 93 de 2022. Fins i tot ha caigut la construcció de xalets: mentre que en 2022 se'n varen fer 1.510, l'any passat se'n varen construir 1.482, un 1,8% menys.

Els propietaris d’unes 3.000 construccions aixecades dins del domini públic maritimoterrestre de les Illes estan pendents de si la llei balear de costes que ja tramita el Govern els pot donar algun benefici o garantia respecte de la seva situació actual. Aquestes edificacions en general tenen sobre seu l’espasa de Damocles de la llei estatal de costes, que en molts casos n’imposa la demolició. El director general de Costes del Govern, Carlos Simarro, ha confirmat a l’ARABalears que l’Executiu tindrà enllestida “ben aviat” una primera versió de l’avantprojecte de llei, amb el que estan fent feina per intentar donar una solució a les construccions litorals que tenen un valor patrimonial i que es troben dins dels dominis de l’Estat, entre altres qüestions.