Els pocs centímetres que fa un tub de pomada antiinflamatòria són prou per amagar-hi, protegit amb un embolcall de plàstic, un dels objectes més preuats a dins d'una presó: un mòbil. És petit, no té accés a internet i en una botiga del carrer costaria pocs euros, però aquí permet fer trucades i enviar missatges des d'un lloc on les comunicacions són en comptagotes. Els treballadors de les presons es troben amb enginys de tota mena per aconseguir fer entrar i amagar tot allò que hi està prohibit. També les drogues, moltes vegades dins del cos, però també és freqüent que s'amaguin dins la sola de les sabates o entre les costures de la roba. "Hi ha autèntiques obres d'art cosides a mà i a màquina", diu un dels funcionaris consultats.

La presó de Sing Sing està a menys de cinquanta quilòmetres de la ciutat de Nova York i té una llarga història. La van construir el 1826 i arrossega mala fama per caòtica i violenta. Com a periodista, és pràcticament impossible accedir-hi o parlar amb els professionals que hi treballen. El nord-americà Ted Conover (Okinawa, 1958), col·laborador de New York Times Magazine, The Atlantic i New Yorker, ho va demanar moltes vegades sense èxit. Finalment, va decidir infiltrar-s’hi. Va fer un curs de set setmanes i va entrar a treballar-hi com a guàrdia de seguretat. Mai va revelar que era periodista.

El crim de la presó de Mas d'Enric va agafar tothom per sorpresa: ha estat el primer cas de la història penitenciària catalana en què un reclús mata una treballadora. No era un pres acabat d'arribar. I. S. O. havia entrat al centre vuit anys abans de matar a ganivetades la cuinera de la presó i suïcidar-se al mateix lloc on treballaven els dos junts. I. S. O. havia ingressat a Mas d'Enric de manera provisional el 26 d'abril del 2016 per l'assassinat a ganivetades d'una altra dona, un crim pel qual el van condemnar l'1 de juny del 2018. Durant els sis anys que van passar entre la sentència i el segon crim, només va tenir una altra conducta violenta, tot just quatre mesos abans que matés la cuinera: va clavar un cop de puny a la cara a un altre pres. Sembla poc important, però, segons ha pogut saber l'ARA, quan va cometre aquesta agressió la presó va incomplir el protocol de reincidència.

Contràriament al que moltes vegades es pensa, les presons són unes institucions relativament modernes. Al començament només complien la funció de segregar i custodiar els presos fins que s'executessin altres penes, com les tortures físiques o la pena de mort.

A la foto de Pere Virgili publicada per aquest diari s'hi veu en primer terme el futbolista violador Dani Alves sortint de la presó de Brians 2 acompanyat de la seva advocada. Al fons es veu la protesta dels funcionaris de presons exigint dimissions a la conselleria de Justícia per la mort, fa dues setmanes, d'una cuinera d'aquest mateix centre penitenciari a mans d'un reclús que també treballava a les cuines i que es va suïcidar després de cometre el crim.

"Amb el benentès que el risc zero no existeix, amb la informació recopilada fins avui era difícilment previsible el desenllaç fatal del 13 de març", diu l’informe intern que ha elaborat el departament de Justícia sobre l’assassinat, per part d’un pres, de la cuinera de la presó de Mas d'Enric. I naturalment m’ho crec. Els funcionaris de presons, consternats, esclar, demanen que la consellera, Gemma Ubasart, dimiteixi.

Què ha fallat? Aquesta és la pregunta que, de manera recurrent, s’ha formulat els darrers dies per explicar l’assassinat d’una cuinera a la presó de Mas d’Enric, a mans d’un intern que treballava a la cuina. El tràgic succés ha omplert les portades dels darrers dies, ha generat una onada de protestes centrades a demanar la dimissió dels responsables polítics i ha obert tota mena de debats sobre el sistema penitenciari, massa vegades mancats del més mínim coneixement de la realitat. És comprensible la consternació davant d’una desgràcia tan gran, però això no justifica ni la demagògia ni l’oportunisme de tots aquells que volen treure rèdit d’una desgràcia, especialment en plena campanya electoral.

El sistema penitenciari acostuma a ser invisible als ulls de la majoria de la ciutadania i només ocupa les portades quan hi ha alguna desgràcia. Ho hem vist aquests dies arran del tràgic assassinat d’una treballadora a mans d’un intern al centre de Mas d’Enric. Aquest incident no s’hauria d’haver produït mai; és gravíssim i dolorós, i ens consta que s’han obert totes les investigacions per aclarir els fets i per avaluar tots els protocols i circuits. Estem colpits per la situació i volem expressar el nostre condol a la família i la nostra solidaritat i afecte als i les professionals que coneixien la víctima i l’estimaven.

Quan ja tot s’encaminava a una altra nit de bloqueig a les presons de Quatre Camins i Wad-Ras, els funcionaris dels centres penitenciaris han decidit aixecar el bloqueig. Tot i que han avisat que si no hi ha gestos per part de la conselleria el bloqueig tornarà dilluns, els treballadors permetran així recuperar aquest diumenge la normalitat a les presons després d’una jornada en què prop de 1.200 presos han continuat tancats a les seves cel·les sense poder-ne sortir ni poder rebre les visites dels seus amics i familiars. Un còctel que, segons ha alertat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, estava “generant molta tensió” dins de les presons. Els funcionaris han assegurat que l’aturada del bloqueig és un gest de bona voluntat i han subratllat que la reivindicació no és contra els interns.

Profundament commoguda per la mort de la Núria, treballadora del projecte més important per dotar de capacitats formatives els que compleixen penes de privació de llibertat. Era un d’aquests treballadors públics que travessen les reixes carceràries sabent que, en aquell món tancat que l’altre món vol oblidar, hi ha persones que els poders públics han d’intentar educar i reeducar.