"Un èxit clínic absolut". Un home australià amb insuficiència cardíaca s'ha convertit en la primera persona del món a sortir de l'hospital amb l'alta mèdica després que se li implantés un cor totalment artificial. En concret, el pacient, de 40 anys, va rebre el dispositiu el 22 de novembre del 2024 a l'Hospital St. Vincent de Sydney. Mesos més tard, el febrer d'enguany, va rebre l'alta hospitalària mentre esperava un donant de cor per al trasplantament definitiu, que, finalment, ha arribat aquest mes de març.

Diu que l'infart l'ha canviat, però a simple vista segueix sent el mateix de sempre, tret que ara té un petit tatuatge en forma de cor al canell. És un recordatori que el periodista de l'ARA Albert Llimós s'ha fet en homenatge a "la nova vida" que va començar l'octubre passat, quan va estar mort durant uns segons. Després de jugar un partit de futbol amb els amics, es va desplomar al terra del vestuari per culpa d'una aturada cardíaca fulminant. El cor li va deixar de funcionar i, si no fos per la ràpida reacció d'un company d'equip, hauria patit danys irreversibles al cervell, fins i tot la mort. Per això està convençut que ja no és el mateix d'abans i que té una segona oportunitat que no vol desaprofitar. "T'has de cuidar més perquè d'un dia per l'altre deixes d'existir. Vas a jugar a futbol, de sobte et mors i, perquè els astres s'alineen, tens una segona vida. Aprofitem-la", afirma.

Valentí Fuster (1943) és una de les veus més autoritzades en cardiologia al món. Dirigeix l'Institut Cardiovascular de l'Hospital Mount Sinai, a Nova York –que recentment han rebatejat com a Mount Sinai Fuster Heart Hospital, en el seu honor–, i també el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carlos III, a Madrid. Ha publicat milers d'articles en revistes científiques, ha rebut nombrosos reconeixements i és l'investigador de l'Estat més citat de la història. A més de visitar pacients i fer recerca, Fuster també fa divulgació sobre la salut entre infants i adults amb l'objectiu de promoure hàbits de vida més saludables i prevenir malalties.

Semblava una escena de la sèrie d’investigacions criminals CSI: la doctora Jane Burns examinava amb deteniment a través d’un microscopi de l’Oficina de Medicina Forense del Comtat de San Diego unes mostres d’autòpsies relacionades amb un seguit de morts misterioses. En aquell instant, n’observava una que havia estat extreta del cor d’un lluitador de jiu-jitsu de 20 anys a qui van veure per darrer cop al gimnàs i van trobar mort al seu llit dos dies després. No hi havia indicis de delicte o d’autolesió. El teixit dels vasos sanguinis de la placa tenia un aspecte anòmal. Burns es va adreçar al forense: “Crec que potser és un dels meus”.

El cor és el primer òrgan que es desenvolupa en humans i el seu funcionament depèn, sobretot, de la seva forma. És el nostre motor, l'encarregat d'enviar la sang a la resta de sistemes que ens permeten viure. Però per rendir correctament, totes les seves estructures han de treballar en absoluta coordinació. Quan això no passa, apareixen alteracions en nadons, el defecte de naixement més comú és la malaltia cardíaca congènita, i disfuncions en adults, com les arrítmies i la malaltia valvular greu. Per prevenir aquestes patologies, cal entendre com s'organitzen les diferents cèl·lules que creen aquestes estructures tan complexes i que són crucials per al funcionament del nostre motor. Ara, investigadors de la Universitat de Califòrnia San Diego han elaborat un atles exhaustiu del desenvolupament del cor humà a partir d'òrgans de fetus d'entre 9 i 16 setmanes.